Llogaret, al sud del poble, a la dreta de la rambla de Cantavella. La seva església (Sant Miquel) depèn de la parròquia de Todolella.
Al sector més alt del seu antic terme hi ha el santuari de Sant Cristòfol de Saranyana.
Llogaret, al sud del poble, a la dreta de la rambla de Cantavella. La seva església (Sant Miquel) depèn de la parròquia de Todolella.
Al sector més alt del seu antic terme hi ha el santuari de Sant Cristòfol de Saranyana.
Ermita, prop de la masia de la Menadella.
(pop: Sant Domingo) Santuari, a l’est del poble, a l’esquerra del riu Cérvol. Conserva un retaule del segle XV.
A l’altre cantó del riu s’estén el bosc de Sant Domènec.
Santuari (1.104 m alt), dins l’antic terme de Saranyana, al cim de la serra de Saranyana, prop del límit amb el terme de Forcall.
Despoblat, situat al sud del terme, a la capçalera de la rambla de Cervera (dita aqui barranc de Salvassòria). Subsisteix la seva antiga església parroquial de Santa Llúcia. Actualment pertany a la dena de la Llècua.
Masia, al nord del terme, vora el límit amb el de Villores, al vessant oriental de la serra de les Refoies, que forma el límit amb Aragó.
Caseria, situada a l’oest de la ciutat, a la vall del Bergantes, vora el límit amb el terme de Forcall.
(o la Pobla d’Alcolea) Poble, 18 km al nord de la ciutat, vora el límit amb el terme de Torredarques (Matarranya), al vessant septentrional del massís dels ports de Morella.
L’església parroquial és dedicada a la Mare de Déu de les Neus.
(o Sant Miquel de la Pobla) Poble, a l’esquerra del riu de les Truites, límit amb Aragó.
La seva església (Sant Miquel) conserva l’important retaule gòtic (segle XV) de Sant Miquel, de Bernat Serra.
(Morella, Ports, 1946 – )
Museu fundat per tal de protegir el que restava del patrimoni artístic de l’església morellana. És situat en dependències annexes a l’important conjunt artístic del temple arxiprestal.
Hi destaca la pintura religiosa, com ara les taules de la visitació, obra de Joan Reixach, de mitjan segle XV, el Davallament pintat per Joan Falcó en la mateixa època i el sant Pere in cathedra, considerat un retrat de Benet XIII, el papa Luna.
Entre les teles barroques destaca una Santa cena de Jeroni Jacint Espinosa i un Sant Roc d’Urbà Fos. Destaca entre la indumentària litúrgica el Tern de sant Julià.