Santuari (1.288 m alt), al sector mitjà de la vall de la Comalada, al vessant meridional del massís del Canigó (un dels seus contraforts occidentals, el pla Guillem, ha rebut el nom d’aquest santuari).
És un edifici romànic, amb absis quadrat i campanar d’espadanya, que, segons la tradició, fou construït personalment per sant Guillem. L’església (aleshores de Santa Magdalena) fou donada el 1195 pel bisbe d’Elna al monestir d’Arles.
(Castell de Vernet, Conflent / Prats de Molló, el Tec, Vallespir)
Cim (2.724 m alt) del massís del Canigó, al sud de la pica del Canigó i del pic de Tretzevents, termenal dels tres municipis.
(ant: Ribera de Combret) Vall situada al vessant meridional del Canigó, des de la pica fins a la vall del Tec.
La capçalera, on hi ha l’estany de la Comalada, és dominada pels pics de Sethomes (2.661 m alt), de Rojat (2.724 m) i de Tretzevents (2.731 m). El paisatge desolat dels cims canvia a partir dels 2.000 m amb els primers boscs de pi negre, on hi ha l’ermita de Sant Guillem de Combret.
Al curs baix hi ha diversos masos dedicats a la ramaderia i finalment el poble del Tec, a l’aiguabarreig del riu de la Comalada, que drena la vall, amb el Tec.
Antic terme, on hi ha l’actual mas de Coç.
Al peu de les restes de la torre de Coç (1.117 m alt) hi ha l’església de Santa Cecília de Coç.
El lloc és esmentat ja el 869.
Llogaret, a la Comalada, al camí a Sant Guillem de Combret.
És documentat ja el 881.
Masia, situada a la vall de la Comalada, que aflueix al Tec per l’esquerra.
Sota la masia es troba la fàbrica d’electricitat de l’Allau.
Dades dels Països Catalans 