(Sant Josep de sa Talaia, Eivissa)
Grup de dos illots, entre les costes d’aquesta illa i les de Formentera, a ponent de l’illa des Penjats.
Negres, illes
1 Resposta
Arxiu d'etiquetes: Eivissa
Negres, es
(Sant Joan de Labritja, Eivissa)
Vénda, a la parròquia de Sant Vicent de sa Cala.
Museu Arqueològic d’Eivissa i Formentera
(Vila d’Eivissa, Eivissa, 1907 – )
(MAEF) Museu. Creat amb els fons cedits a l’estat per la Societat Arqueològica Ebusitana. Consta de dues seccions: el Museu Arqueològic, instal·lat dalt Vila aprofitant les fortificacions del segle XVI, que conté els fons generals de l’illa, i el Museu Monogràfic des Puig des Molins, amb edifici propi a l’eixample de la ciutat, que conté exclusivament materials d’aquest jaciment.
La base de tots dos són els objectes cartaginesos d’Eivissa, sobretot dels segles V al III aC.
Enllaç web: Museu Arqueològic d’Eivissa i Formentera
Murtar, es -Eivissa-
(Sant Joan de Labritja, Eivissa)
Vénda, a la capçalera de la vall de Sant Vicent de sa Cala.
Murada, illa -Eivissa-
(Sant Joan de Labritja, Eivissa)
Illa (23 m alt) de poca extensió, prop del cap de Balansat.
Mossons, cap des
(Sant Antoni de Portmany, Eivissa)
Cap que tanca, a l’est, la cala d’Aubarca, a la costa septentrional de l’illa, i que assoleix una altura de 240 m, dit també cap d’Aubarca o punta Roja.
Moscarte, punta
(Eivissa)
Punta de l’illa, que assenyala l’extrem septentrional de l’illa, situada entre la punta de Gal i la de Xarraca.
Moro, caló des
(Sant Antoni de Portmany, Eivissa)
Petita cala, al nord de la vila, per on s’allarguen les urbanitzacions turístiques.
Morna
(Santa Eulària del Riu, Eivissa)
Vénda de la parròquia de Sant Carles de Peralta, a l’oest del poble.
Molins, puig des -Eivissa-
Puig de la ciutat (53 m alt), on hi ha una necròpolis punico-romana. Utilitzada entre els segles -VII i -III, amb més de tres mil hipogeus, és, juntament amb el santuari dedicat a la deesa Tanit, a la cova des Culleram, al nord de l’illa, l’establiment púnic més famós de la Ibusim de l’època.
L’estructura de quasi tots els hipogeus consta d’un pou estret d’uns quants metres de profunditat que dóna a una sala funerària oberta a la roca viva. A cada tomba hi havia d’un a sis sarcòfags llisos, amb nombrosos objectes, com àmfores, petites estàtues, joies, etc, que es conserven als museus arqueològics d’Eivissa, Madrid i Barcelona.
Dades dels Països Catalans 