Arxiu d'etiquetes: dibuixants/es

Picarol *

Pseudònim del dibuixant eivissenc Josep Costa i Ferrer (1876-1971).

Pi i Margall, Joaquim

(Barcelona, 13 juny 1831 – Madrid, 17 juliol 1891)

Gravador i dibuixant. Germà del polític Francesc.

Gravà les col·leccions de dibuixos de Flaxman i féu làmines per a d’altres obres, com Monumentos arquitectónicos de España i Descripción general de las variedades hispano-cristianas.

Pey i Farriol, Josep

(Barcelona, 1875 – 1956)

Decorador, pintor i dibuixant del modernisme. Estudià a l’Escola de Belles Arts.

De jove es dedicà a la decoració de ventalls.

Molts dels seus projectes foren sol·licitats per ceramistes i ebenistes; treballà sovint per a Gaspar Homar. Obtingué diversos premis.

Com a dibuixant col·laborà a “D’Ací i d’Allà” i a “Hojas Selectas”.

Pessa i Cortada, Lluís

(Barcelona, 1930 – )

Pintor, dibuixant i gravador.

Féu la primera exposició individual el 1957. També participà als Salons de Maig i a les Biennals Hispano-americanes.

La seva obra evolucionà des d’un inicial figurativisme primitivista fins a l’expressionisme abstracte.

Fou conegut per Lluís Pessa-Pesarrodona.

Perich i Escala, Jaume

(Barcelona, 5 novembre 1941 – Mataró, Maresme, 1 febrer 1995)

“el Perich“ Dibuixant humorístic.

Els seus dibuixos, on feia servir la caricatura i una mordaç ironia, s’inspiraren quasi sempre en els fets polítics del moment.

Primerament treballà per a l’editorial Bruguera i, després, fou col·laborador habitual de “La Vanguardia”, “El Correo Catalán”, “Tele-eXprés” i “El Periódico”, on publicava un acudit diari des del 1978, així com d’algunes revistes.

És autor d’obres com Perich-Match, Autopista i Nacional II, que tingueren un gran èxit editorial.

Peñarroya i Peñarroya, Josep

(Forcall, Ports, 1910 – Barcelona, 1 maig 1975)

Dibuixant. Es formà artísticament a Barcelona. S’especialitzà en dibuixos humorístics; en aquesta modalitat, col·laborà en diverses revistes, la majoria infantils, i en diaris com “El Noticiero Universal” o “Dicen”.

També realitzà dibuixos animats per al cinema.

Pastor i Bodmer, Pere

(la Seu d’Urgell, Alt Urgell, 29 gener 1953 – )

(Perico Pastor) Pintor i dibuixant. Estudià a Barcelona. L’any 1976 s’establí a Nova York.

Després residí alternativament als Estats Units i a Barcelona, on féu la primera exposició individual el 1985.

Ha publicat il·lustracions a “The New York Times”, “Vogue”, “Village Voice”, “Harper’s”, “El País”, etc.

Els seus dibuixos i pintures, de traç àgil i dinàmic, ofereixen una visió vitalista de la vida quotidiana.

Passarell i Ribó, Jaume

(Badalona, Barcelonès, 2 novembre 1889 – Barcelona, 5 febrer 1975)

Dibuixant humorístic, periodista i escriptor.

Col·laborà com a dibuixant als setmanaris “Papitu”, “L’Esquella de la Torratxa”, “La Campana de Gràcia”, “El Be Negre”, “La Nau”, “Mirador”, “El Mundo Deportivao”. Fou redactor de “Mirador” i “La Publicitat”.

Il·lustrà llibres, com 100 ninots i una mica de literatura (1930). Fou premiat a les exposicions de Belles Arts de Badalona del 1950 i del 1952.

Publicà unes biografies populars sobre L’inventor Narcís Monturiol (1935) i Pompeu Fabra (1935); altres obres són Llibre dels llibreters de Vell i de Bibliòfils barcelonins d’abans i d’ara (1949), Homes i coses de la Barcelona d’abans (dos volums, 1968 i 1974) i La Publicitat, diari català (1971).

Pascual i Sala, Narcís

(Barcelona, 1805 – Olot, Garrotxa, 7 març 1869)

Dibuixant i decorador. Gendre de Joan Carles Panyó. Estudià a l’Escola de Nobles Arts de Barcelona i després s’establí a Olot.

La seva obra se situa dins l’estil neoclàssic, encara que és inferior en qualitat a la de Panyó.

Succeí aquest en la direcció de l’Escola d’Art d’Olot i tingué com a deixebles J. Vayreda i J. Berga.

Pascual i Benigani, Alfred

(Barcelona, 1902 – Londres, Anglaterra, 1995)

Caricaturista. Germà d’Enriqueta Pascual. Passà la Primera Guerra Mundial a França i, de retorn, intentà sense èxit la pintura cubista. El 1931 exposà una sèrie de dibuixos a can Parés.

Fou col·laborador de “Papitu”, “L’Opinió”, “L’Esquella de la Torratxa” i “Xut!”, on es revelà com un dels més intencionats caricaturistes esportius.

Actuà esporàdicament en teatre, amb Alady. El 1939 s’exilià i s’instal·là a Londres.