(Peralta i Calassanç, Llitera)
(ort trad: Llavaçui) Despoblat, situat al vessant meridional de la serra de la Corrodella.
Formava part de l’antic terme de Gavasa.
(Peralta i Calassanç, Llitera)
(ort trad: Llavaçui) Despoblat, situat al vessant meridional de la serra de la Corrodella.
Formava part de l’antic terme de Gavasa.
Veure> l’Artiga de Lin (despoblat i santuari).
Despoblat.
Despoblat.
(Bellestar de la Frontera, Fenolleda)
Despoblat, enlairat a l’est del poble, que era centrat per l’antiga església parroquial de Sant Bartomeu, edifici en part pre-romànic fa temps arruïnat.
Donà nom fins al segle XIV al terme de Bellestar, antic castell de la seva jurisdicció parroquial.
Despoblat (1.107 m alt), situat damunt la riba dreta del barranc d’Iscles, afluent per la dreta de la Valira de Cornudella. L’església parroquial és dedicada a sant Martí.
Havia format part de l’antic terme de Cornudella de Valira.
(la Vall de Laguar, Marina Alta)
Despoblat, a la sortida de l’estret d’Ísber, profund congost per on corre el barranc de l’Infern, nom que rep en aquest indret el Girona.
El 1900 fou projectat el pantà d’Ísber per a regar 1.500 ha; és receptor d’una conca de 57 km2 i té uns recursos eventuals d’11 hm3; en 1943-44 hom hi realitzà obres d’impermeabilització, puix que experimentava pèrdues; la resclosa té 27 m d’altura.
L’antic nucli de població fou lloc de moriscs (11 focs el 1602) de la parròquia d’Orba des del 1534, dins la fillola d’Oliva.
Despoblat, a la dreta de l’Aglí, a l’indret de l’actual santuari de la Salut.
Despoblat de l’antic mun. de l’Aranyó. Esmentat el segle XIV.
Veure> Garmoixent (despoblat i antic castell).