Important cova prehistòrica. Excavada del 1929 al 1931 sota la direcció de Ll.. Pericot i Garcia, s’hi van descobrir utensilis de pedra i d’os pertanyents a diverses cultures.
Hi foren també abundantíssimes les troballes de lloselles de pedra amb gravats o pintures d’animals, que constitueixen veritables apunts dels artistes quaternaris.
La fauna que hi apareix es la típica d’aquell moment: cavalls, cabres, cérvols, bòvids, etc.
(o de Parella) Coves naturals, amb formacions estalactítiques, al sud de la ciutat, prop de cala Blanca.
Cova natural, oberta en terres de tipus càrstic, amb estalactites i estalagmites.
Jaciment paleontològic, situat en una antiga explotació de colada estalagmítica, popularment coneguda com a ònix (cova de s’Ònix) a Manacor.
Durant les tasques d’explotació es localitzà un reompliment d’origen càrstic del Plioquaternari amb nombroses restes fòssils d’amfibis, rèptils, l’artiodàctil Myotragus, petits vertebrats procedents d’egagròpiles d’ocells estrigiformes i nombroses restes d’ocells. El conjunt de vint-i-vuit espècies d’ocells determinades permet establir una significació ecològica de l’ornitofauna en el límit Plioquaternari de Mallorca.
Aquest jaciment permeté conèixer millor les particularitats del bòvid endèmic de les Illes Balears Myotragus kopperi, espècie intermèdia entre Myotragus antiquus, del Pliocè superior, i Myotragus batei, del Plistocè inferior de Mallorca.
(l’Alguer)
Cova natural, al cap de la Caça. L’entrada s’obre a la mar.
Té formacions d’estalactites i d’estalagmites força desenvolupades i és una de les més visitades de Sardenya.
El 1915 serví com a base clandestina de carburants per als submarins alemanys.
Cova, a l’estret de les Aigües de Bellús. Conté estrats, molt potents, d’època mosteriana, excavats en part. Els materials es conserven al Museu de Prehistòria de València.
Juntament amb les peces mosterianes aparegué un fragment de crani (parietal) d’home de Neandertal.
Cova santuari prehistòrica. És formada per diferents cambres, que s’estenen en una longitud d’uns 200 m.
Després d’una primera utilització a la meitat del segon mil·lenni, fou novament ocupada entre el 1200 i el 1000 aC. D’aquest segon moment data un conjunt excepcional d’objectes tallats en fusta d’ullastre, entre els quals destaquen dues representacions antropomorfes.
Un tercer moment d’ús, al principi del primer mil·lenni aC, es caracteritza per la presència d’una necròpoli i diversos dipòsits votius formats per objectes metàl·lics, a més d’un disc de vori.
Cova amb restes prehistòriques.
Cova amb jaciment del paleolític superior. Al fons, hi ha indústries gravetianes, continuades per altres de solutrianes i d’epigravetianes.
Després del paleolític, la cova presenta materials fins a l’època del vas campaniforme.
Els materials es conserven al Museu Arqueològic de València.
(pop: de les Mallaetes) Cova amb jaciments prehistòrics, una de les que volten el Mondúver.
Hi han estat trobats vestigis del paleolític superior: indústries gravetianes al fons, continuades per altres de solutrianes i més tard per epigravetianes. Al nivell superior hi ha un estrat neolític amb ceràmica decorada.
Els materials són conservats al Museu de Prehistòria de València.
Dades dels Països Catalans 