Arxiu d'etiquetes: comtat Besalú

Bernat I de Besalú

(Catalunya Nord, vers 970 – Provença, França, 26 setembre 1020)

(dit “Tallaferro“)  Comte privatiu de Besalú (994-1020). Primogènit d’Oliba Cabreta i Ermengarda.

Inicialment governà, en condomini amb els seus germans Guifré II i Oliba, els comtats heretats del seu pare: Cerdanya, Besalú, Conflent, Vallespir i Berga. Vers el 993, però, impugnà l’indiviso i es reservà els territoris de Besalú-Vallespir, que d’ençà d’aleshores constituiren un comtat independent.

Es casà vers el 992 amb Toda, filla del duc de Gascunya, Guillem Sanç, i d’Urraca de Pamplona. Fundà el monestir de Sant Pau de Fenollet (1000).

Comandà la defensa de la frontera sud-oriental contra un atac d’Abd al-Malik (1003). Acompanyà Ramon Borrell I en l’expedició de Còrdova (1010) i prestà suport a Gausfred II de Rosselló contra Hug I d’Empúries.

Féu diversos viatges a Roma amb els seus germans, el primer potser ja el 998, després el 1011 i l’hivern de 1016-17, on obtingué la creació de l’efímer bisbat a Besalú. Gaudí d’una preeminència moral damunt els altres comtes catalans.

Morí negat al Roine durant el viatge que féu a Provença per tal de gestionar el matrimoni del seu fill Guillem I de Besalú amb Adelaida de Provença. Fou enterrat a Ripoll.

Ava -comtessa, s. X-

(Catalunya, segle X – 962 ?)

Comtessa de Cerdanya i de Besalú.

En morir el seu marit, el comte Miró II el Jove (octubre 927), assolí la tutoria dels seus fills menors (Sunifred, Guifré, Oliba Cabreta i Miró) i, en llur nom, l’administració dels comtats, fins al 942. Fou àvia de l’abat Oliba.

La seva actuació ha deixat constància en moltes donacions fetes a diversos centres eclesiàstics.