(Catalunya, segle XIII)

Cavaller.

Per l’abril de 1296, encesa la guerra amb Castella, es portà heroicament al victoriós assalt al castell d’Alacant, on entrà el primer, protegint en la lluita la persona del rei Jaume II, que el seguia i al qual s’havia avançat tot just abans de l’entrada. El monarca el nomenà governador de la fortalesa conquerida.

El 1309 participà a l’expedició contra Almeria dirigida pel rei.

(Sant Feliu de Torelló, Osona, segle XIII – Catalunya, segle XIV)

Cavaller.

Segons Pere Tomic, una filla seva fou amistançada del rei Sanç de Mallorca.

Aquest tingué tres filles d’aquest enllaç. Les tres es casaren respectivament amb Galceran de Pinós, Gilabert de Cruïlles i Pere de Talarn.

(Catalunya, segle XIII)

Cavaller. Sembla haver estat un dels qui es mantingueren relativament neutrals a les lluites civils de la minoritat de Jaume I de Catalunya.

Als acords de concòrdia de 1223 fou designat per a tenir la fortalesa de Castellserà, que els Montcada cedien com a garantia de pau.

(Catalunya, segle XV)

Cavaller.

El 1458 i des del monestir de Valldonzella de Barcelona signà el Deseiximent contra lo fals amor a imitació de les lletres de batalla i dels cartells de deseiximens, al qual respongueren en prosa Joan Francesc Boscà, Joan Almogàver, Pere Joan Ferrer i altres, famosos com a homes d’armes, com Francí Desvalls.

(Catalunya, segle XII – segle XIII)

Cavaller. Fou acompanyant d’Alfons I el Cast els darrers temps d’aquest. Era casat amb una dama anomenada Blanca. El 1194, a Perpinyà, rebé el testament sagramental del rei amb Albert de Castellvell.

Era de la mainada de Pere I el Catòlic. L’acompanyà al Llenguadoc el 1213. Després de la desfeta de la batalla de Muret, on morí el monarca, passà a Narbona, on es posà al servei del vescomte Eimeric.

Combaté amb gran duresa la croada francesa, entre Narbona i Besiers, mostrant una animositat exaltada. El 1214 es trobava a Montauban quan hi fou condemnat a mort Balduí, el germà del comte Ramon VI de Tolosa que s’havia passat als croats. Bernat de Portella i el comte de Foix sol·licitaren com un honor de penjar personalment el condemnat.

Després tornà a Catalunya. Assistí a les Corts de 1218. Participà a l’avinença de 1226 amb el bàndol dels Cardona. Participà a les Corts generals de Montsó de 1236.

(Catalunya, segle XIII)

Cavaller. Serví a Sicília a les ordres de l’infant Jaume, el futur Jaume II.

Acompanyà aquest a visitar, al castell de Matagrifó, el presoner Carles de Salern, per comunicar-li el seu trasllat a Catalunya i les renúncies que hom esperava d’ell.

Fou un dels cavallers que s’encarregaren de traslladar el captiu (1285).

(Catalunya, segle XIII – segle XIV)

Cavaller. Serví a la cort de Jaume II, on figurà sovint al seu consell.

Passà després al costat de l’infant Alfons, del qual fou fidel col·laborador com a home vell i de molta experiència.

El 1322 l’infant el nomenà àrbitre per resoldre amb concòrdia les bandositats que existien a Terol.

(Catalunya, segle XV)

Cavaller. Serví Alfons IV el Magnànim a Itàlia.

El 1452 fou una de les principals figures militars de la campanya contra Florència.

El 1453, en condicions honroses, hagué de capitular al front de la guarnició del castell de Vada. En fou excusat pel rei.

(Sant Quirze de la Serra, Vallès Occidental, 1713 – Barcelona, 1775)

Cavaller. Fill i hereu de Joan de Ponsich i Monjo.

El 1735 ingressà a l’Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona, de la qual fou secretari durant vint anys.

Hi presentà nombrosos treballs sobre història antiga i, en català, Regles per a practicar la virtud -amb nombroses citacions clàssiques- i la composició L’anyorança de l’aimat.

Fou regidor perpetu hereditari de Barcelona des del 1743. El 1746 fou agraciat amb el privilegi de noble del Principat.