Arxiu d'etiquetes: Caudete de las Fuentes

Villares, Los

1 Resposta

(Caudete de las Fuentes, Plana d’Utiel)

Poblat ibèric. Construït damunt d’un turó de poca altitud, però amb un considerable valor estratègic per la seva situació en una cruïlla de camins, fou ocupat des del segle VII aC al segle I aC.

És encara poc explorat, però es coneix l’existència d’una muralla de dimensions considerables, i l’estructura interna mostra una organització urbanística avançada. S’hi han trobat indicis d’una producció vinícola important.

S’identifica amb la ciutat ibèrica de Kelin, coneguda per l’epigrafia numismàtica.

Tormo i Julià, Bartomeu

1 Resposta

(Albaida, Vall d’Albaida, 1718 – Caudete de las Fuentes, Plana d’Utiel, 1773)

Escriptor. Germà del bisbe d’Oriola Josep Tormo i Julià. Eclesiàstic, fou canonge de la seu de València.

Deixà inèdits diversos col·loquis i una breu peça còmica, La fira d’Albaida. A imitació de Lope de Vega, escriví, en català, La gatomàquia valenciana, composició en versos apariats de 6 i 10 síl·labes, plena d’incorreccions gramaticals, on crítica els costums del seu temps, fou publicada dins la “Biblioteca Llemosina” el 1880.

Caudete de las Fuentes (Plana d’Utiel)

3 Respostes

Municipi de la Plana d’Utiel (País Valencià): 34,6 km2, 771 m alt, 728 hab (2014)

Situat a la conca alta del riu Magre, a la zona de parla castellana del País Valencià. El bosc ocupa 400 ha, i les brolles, 280 ha.

La superfície del terme és força conreada (representa el 80% del territori) i dedicada especialment a la vinya, principal font de riquesa del municipi, també hi ha cereals i oliveres; el regadiu és minso. La ramaderia ovina i l’avicultura completen l’activitat econòmica. Àrea comercial d’Utiel. La població, tanmateix, tendeix a disminuir a partir del 1950, a causa de l’emigració vers València.

La vila és a l’esquerra del riu Magre. Com la resta de la comarca, pertangué a Castella fins al 1851, que fou incorporat al País Valencià.

Dins el terme hi ha el poblat ibèric de Los Villares.