Congost llarg (4 km) i estret de l’Éssera, també conegut per estret de Ru, obert a la serra de Gia (serra interior del Pre-pirineu).
Les calcàries que el formen són tan inhòspites que, durant segles, quasi no fou transitat.
Poble, el més baix de la vall de Benasc, a la dreta de l’Éssera, abans d’entrar en el llarg i profund congost del Ru o de Ventamillo.
L’església parroquial era de la jurisdicció nullius de Sant Victorià d’Assan.
Poble, al vessant meridional de la serra de Santa Margarida.
La seva església parroquial és dedicada a santa Eulàlia.
(Benasc / Castilló de Sos, Ribagorça)
Cim (2.728 m alt) de la serralada que separa la vall de Benasc de la vall de les Paüls, a la capçalera de l’Isàvena, entre la collada de la Corba, al sud, que el separa de la tuca d’Urmella, i el coll de l’Empriu, al nord, que el separa del pic de Cerler.
És termenal dels dos municipis.
Municipi de la Ribagorça (Franja de Ponent): 32,41 km2, 904 m alt, 733 hab (2014)
(o Castelló de Sos, cast: Castejón de Sos) A la vall de Benasc, situat en gran part a l’esquerra de l’Éssera. Comprèn, aigua avall del Ru, els dos vessants de l’estret de Ventamillo. El terme és força accidentat (hi ha els cims de Baciver -2.725 m alt- i de Gallinero -2.728 m alt-) i cobert de boscs d’espècies diverses i de grans extensions de prats naturals.
La principal activitat econòmica del municipi és la ramaderia (bestiar boví, oví i cavallí), complementada per l’agricultura, situada al fons de la vall (arbres fruiters, cereals, farratge i patates), i, darrerament, per l’estiueig i el turisme. Mercat de la vall de Benasc, dins l’àrea comercial de Barbastre.
El poble és a la dreta del barranc d’Urmella, prop de la confluència amb l’Éssera; l’església parroquial, del segle XVII, és dedicada a sant Sebastià.
Dins el terme hi ha el santuari del Pui i els pobles de Lliri, Ramastué i el Ru.
Dades dels Països Catalans 