Arxiu d'etiquetes: Castelló de la Plana (geo)

Lledó, el -Plana Alta-

(Castelló de la Plana, Plana Alta)

Santuari (la Mare de Déu del Lledó), situat al nord-est de la ciutat, a la qual l’uneix un passeig. L’actual edifici (1724-31) és un espaiós exemplar barroc, al costat del qual hi ha una residència porxada per a hostes, on resideixen els ermitans.

Hi havia hagut al mateix indret un primitiu ermitatge del 1366, reedificat el 1572.

La imatge, segons la tradició, és una marededéu trobada. És de dimensions molt reduïdes, i hom la venera dins un reliquiari col·locat al pit d’una imatge més grossa. És la patrona de Castelló de la Plana.

Gumbau

(Castelló de la Plana, Plana Alta)

Partida de l’horta, entre la ciutat i el Grau.

Grau de Castelló, el

(Castelló de la Plana, Plana Alta)

Barri marítim i partida. Constitueix un districte urbà de la ciutat, on es localitza el port (dàrsena, molls). L’activitat pesquera, juntament amb la indústria conservera, química i de ferralla, són les activitats principals del Grau.

El sector meridional, dit el Serrallo, ha estat tancat per la instal·lació de la refineria i la planta química d’Esso.

El sector més septentrional és la zona turística de la ciutat, amb diversos establiments hotelers, urbanitzacions i camp de golf (en una pineda pública cedida per l’ajuntament).

Foradada, la -Castelló de la Plana-

(Castelló de la Plana, Plana Alta)

Illa de l’arxipèlag dels Columbrets.

Ferrera, la -Plana Alta-

(Castelló de la Plana, Plana Alta)

Illa dels Columbrets (43 m alt), al grup de les illes menors, cap al sud-est, a tocar de la Foradada.

Fadrell

(Castelló de la Plana, Plana Alta)

Partida i antic lloc, al sud de la ciutat. Fins a la conquesta cristiana era el nucli més poblat del terme.

En resta l’antiga església parroquial (Sant Jaume), reformada al segle XVII, que conserva un retaule del segle XVI.

Aquest lloc era una antiga comanda de l’orde de Sant Jaume de l’Espasa.

Estepar, l’

(Castelló de la Plana, Plana Alta)

Partida de secà, a l’est de la ciutat.

Coscollosa -Plana Alta-

(Castelló de la Plana, Plana Alta)

Partida, al nord de la ciutat; la sèquia de Coscollosa, és derivada de la de Castelló.

Columbrets, els

(Castelló de la Plana, Plana Alta)

(o les Columbretes)  Petit arxipèlag d’origen volcànic, a uns 60 km de la costa, format per quatre illes petites i una sèrie d’illots i esculls, que constitueixen l’extrem de la plataforma continental. La cota més alta és de 67 m, al nord.

Són illes despoblades i cobertes d’una vegetació magra, en la qual cal assenyalar el llentiscle. Tenen gran importància per la riquesa pesquera (sardines, molls, llagostes, etc), la qual és aprofitada pels pescadors de Castelló de la Plana.

El 1988 fou declarat el parc natural dels Columbrets

Censal

(Castelló de la Plana, Plana Alta)

Partida, al sud de la ciutat.