Arxiu d'etiquetes: Calvià

Galatzó -Mallorca-

(Calvià, Mallorca Tramuntana)

Caseria, a la vall del torrent de ses Llaneres, al vessant meridional de la serra de Tramuntana.

És dominat per llevant per l’alterós puig de Galatzó (1.026 m alt), termenal dels municipis d’Estellencs, Puigpunyent i Calvià.

Figuera, cala -Calvià-

(Calvià, Mallorca Tramuntana)

Cala de la costa meridional, limitada al sud pel cap de cala Figuera, promontori que constitueix l’extrem occidental de la badia de Palma i que és coronat per la torre de cala Figuera (del 1580) i per un far.

Eivissa, banc d’ -Mallorca-

(Calvià, Mallorca Tramuntana)

(o d’Ervissa) Punta sorrenca de la costa sud-oest de l’illa, davant l’illa de Toro.

Cerdana, punta de na -Mallorca-

(Calvià, Mallorca Tramuntana)

Promontori de l’extrem occidental de la badia de Peguera, a l’est del cap Andritxol.

Cas Català -Mallorca-

(Calvià, Mallorca Tramuntana / Palma de Mallorca)

Barri, al límit dels dos termes, dins del de Palma fou construït (1940-45) el petit port esportiu de Cala Nova.

És un important centre turístic amb predomini dels hotels de luxe.

Capdellà, es -Mallorca-

(Calvià, Mallorca Tramuntana)

Poble (115 m alt), al vessant meridional del coll de sa Grua.

Sorgí el segle XVIII; l’església del Carme, iniciada el 1765, fou erigida vicaria in capite el 1801.

Cala Fornells

(Calvià, Mallorca Tramuntana)

Urbanització turística, situada a la cala Fornells.

Fou projectada el 1958 i actualment és con-urbana amb Peguera.

Burguesa, serra de na -Mallorca-

(Calvià / Palma de Mallorca, Mallorca)

Alineació muntanyosa, de direcció sud-oest – nord-est, entre els dos termes. Culmina al puig Gros de Bendinat (485 m alt).

Hi foren lliurades les primeres batalles entre Jaume I el Conqueridor i els musulmans de l’illa.

Brogit, cala

(Calvià, Mallorca Tramuntana)

Cala de la costa meridional, vora el castell de Bendinat.

Bendinat

(Calvià, Mallorca Tramuntana)

Castell, situat a la costa, prop de la caleta de Bendinat, voltat de jardins i de boscs de pins, edificat el 1858 pel marquès de la Romana.

De planta rectangular, segueix els models neogòtics del nord d’Europa.