Arxiu d'etiquetes: bisbat Ribagorça

Oriolf

(França, segle X – Franja de Ponent, segle X)

Abat d’Alaó i bisbe intrús de Ribagorça. Era fill d’Indiscle, senyor de Sopeiva. Essent prevere, a la mort del bisbe Ató fou consagrat, probablement per l’arquebisbe d’Auish, com a bisbe de Ribagorça, alhora que l’arquebisbe de Narbona consagrava Odesind com a bisbe de Roda.

Fidel del comte Unifred I de Ribagorça, aquest obtingué cap al 964 que Oriolf renunciés al bisbat. Fou designat com a abat d’Alaó el 969 (el succeí el seu germà Apó) pels comtes de Ribagorça Unifred, Arnau i Isarn, i beneït pel bisbe Odesind.

Oriolf tingué un fill, Ennegó, que retingué l’alou de Sant Esteve del Mall, que els comtes havien donat a Oriolf el 964. Aquesta renúncia li congracià la liberalitat dels comtes germans, manifestada diverses vegades, especialment amb el privilegi d’immunitat del monestir d’Alaó concedit el 975.

Ponç -bisbe Ribagorça, 1097/d1103-

(Occitània ?, França , segle XI – Ribagorça, segle XII)

Eclesiàstic i canonista. Antic monjo de Sant Ponç de Tomieras (Occitània) i bisbe de Ribagorça (1097-d 1103). Fou consagrat bisbe pel papa Urbà II.

Hàbil diplomàtic, amb l’ajuda de Pere I d’Aragó obtingué l’adjudicació de Barbastre i un lot d’esglésies prop de Lleida que pretenia el bisbe d’Urgell, i amb l’amenaça d’un judici amb la intervenció del legat papal Bernat de Toledo féu cessar les pretensions d’aquest sobre la seu de Roda.

El 1101, després de la reconquesta de Barbastre, hi traslladà la capitalitat de la seva seu amb vista a ocupar més tard la de Lleida, cosa que feren els seus successors.

Odesind de Ribagorça

(Catalunya, segle X – 976)

Bisbe de Ribagorça (vers 956-vers 976). Era fill del comte Ramon III de Ribagorça i de Garsenda de Fesenzac.

El seu pare gestionà de l’arquebisbe de Narbona Aimeric l’erecció de la seu del bisbat de Ribagorça a Roda d’Isàvena, i hi féu consagrar Odesind vers el 956. Aquest dedicà tot seguit la nova catedral.

Tanmateix el bisbat no rutllà normalment fins per allà el 970; el bisbe dimissionari Oriolf acceptà de quedar-se amb l’abadiat d’Alaó. De fet, Odesind fou el primer bisbe de Roda independent del d’Urgell.

La seva activitat com a constructor d’esglésies fou ben notable.