Arxiu d'etiquetes: Berguedà

Montclar (Berguedà)

8 Respostes

Municipi del Berguedà (Catalunya): 21,89 km2, 728 m alt, 121 hab (2017)

0bergueda(o Montclar de Berguedà)  Situat al baix Berguedà, a l’esquerra de la riera de Montclar, afluent del Cardener, al sud-oest de Berga. El terme en part és cobert de bosc.

La base de l’economia local és l’agricultura de secà (blat, civada, patates, blat de moro i farratge). Darrerament s’hi ha desenvolupat l’estiueig. Hom hi celebra una fira de camp per Reis (6 de gener). Àrea comercial de Berga. La població, totalment disseminada, tendeix a disminuir.

El poble és centrat per l’església parroquial de Sant Martí, romànica.

Dins el terme, que comprèn també l’enclavament de Sant Quintí de Montclar, hi ha l’església romànica de la Santa Creu de Montclar, així com la masia i el veïnat del Casó i la masia de Torregassa.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques

Guardiola de Berguedà (Berguedà)

33 Respostes

Municipi del Berguedà (Catalunya): 61,73 km2, 720 m alt, 897 hab (2016)

0bergueda

(o de Berga)  Situat a la vall de Lillet, a la serralada pre-pirinenca, entre les serres de Burella i de Falgars, al nord de Berga. El relleu és molt muntanyós, amb abundància de boscos de pins, avets, faigs, roures i alzines i de prats alpins. La plana central és formada per les valls del Llobregat i el Bastareny.

Les bases de l’economia local són la indústria extractiva del carbó i el comerç (s’hi celebra una fira pel novembre), activitats complementades per l’agricultura de secà (cereals, patates i farratges), la de regadiu i la ramaderia bovina. Hi ha indústria de fàbriques de paper i de filats, alimentària i del ciment. El 1972 deixà de funcionar el carrilet de l’alt Llobregat. Àrea comercial de Berga.

El poble és a la confluència del Llobregat i el Bastareny.

El municipi comprèn els antics termes de Brocà i de Sant Julià de Cerdanyola, aquest darrer se’n segregà el 1993.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques

Gósol (Berguedà)

25 Respostes

Municipi del Berguedà (Catalunya): 56,29 km2, 1.423 m alt, 228 hab (2016)

Encaixat a l’interior meridional de la serralada pre-pirinenca, al vessant occidental del Pedraforca. El relleu és molt accidentat, entre cims de més de 2.000 m, amb abundància de boscos de pi negre, pi roig, avets, roures i alzines, a la serra del Verd i a la clotada de l’aigua de Valls.

La vida econòmica del municipi es limita a la ramaderia ovina (que havia donat lloc a una tradicional elaboració de formatges i teixits de llana) i l’agricultura de secà típica de muntanya (l’altitud només permet el conreu de patates de llavor i de cereals). Darrerament s’hi ha desenvolupat el turisme d’estiu i de caps de setmana. Àrea comercial de Berga. La població ha minvat notablement des de mitjan sege XIX, si bé actualment s’ha estabilitzat.

La vila (gosolans) és en un pla entre la Llacuna i la Clota; és destaca l’església parroquial gòtica de Santa Maria. Hi ha restes de l’antic castell de Gósol i de la primitiva població que estava situada fins al final del segle XIX dalt del tossal de Gósol.

El terme comprèn, a més, l’antic terme de Castellfraumir, els pobles i els llogarets de Bonner, Moripol i Vilacireres, despoblats, i el llogaret de Sorribes.

Enllaços web: Ajuntament – Estadístiques – Caminada

Gisclareny (Berguedà)

23 Respostes

Municipi del Berguedà (Catalunya): 36,47 km2, 1.340 m alt, 29 hab (2016)

0bergueda

Situat a l’alta vall del Bastareny, comprèn una part del vessant esquerre del riu de Saldes, a la serra de Burella, al sud de la serra de Cadí. El terreny és molt muntanyós, accidentat al sud per la serra de Gisclareny. La major part del territori és ocupat per pasturatges i bosc de pi (amb predomini del pi roig).

Els recursos econòmics del municipi són escassos i limitats a l’agricultura de secà (cereals, patates i farratge) i la ramaderia (bovins i ovins), circumstància que ha provocat una notable davallada demogràfica des de mitjan segle XIX. Àrea comercial de Berga.

El poble és a la dreta del torrent de Gisclareny. L’església parroquial de Santa Maria és d’origen romànic.

Dins el terme hi ha el poble de Sant Martí del Puig, l’església de Sant Miquel de Turbians, els veïnats de Berta, Vilella i el Coll de la Bena, la masia de Murcurols i els despoblats de Molnell, Oreis i Faja.

Enllaços web: Ajuntament – Estadístiques

Gironella (Berguedà)

18 Respostes

Municipi del Berguedà (Catalunya): 6,78 km2, 469 m alt, 4.829 hab (2016)

0bergueda

Situat a l’extrem sud de la comarca, a banda i banda del Llobregat. Hi ha rouredes, pinedes i boscos de ribera.

La vida econòmica local és dominada per la indústria tèxtil cotonera (que ha aixecat al llarg del riu les colònies fabrils de Viladomiu Nou, Viladomiu Vell i Bassacs), complementada per l’agricultura (hi ha conreus d’horta vora el riu, però prepondera el secà, amb vinya i cereals) i altres indústries (com la mecànica, de la fusta i l’alimentària). Àrea comercial de Berga.

La vila és a la confluència del Llobregat amb la ribera d’Olvan. S’hi destaquen l’església parroquial de Santa Eulàlia, romànico-gòtica dels segles XIII i XIV i restes (part de la torre i murs) de l’antic castell de Gironella. Al març hi té lloc l’Exposició Industrial i Comercial de l’Alt Llobregat.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques

Fígols (Berguedà)

24 Respostes

Municipi del Berguedà (Catalunya): 29,31 km2, 1.154 m alt, 40 hab (2016)

0bergueda

(o Fígols Vell)  Situat a la dreta del Llobregat i envoltat per les serres de Matarodona, Ensija i els rasos de Peguera, comprèn les altes valls de la Garganta i del Peguera. Terreny accidentat, amb una tercera part del territori improductiu, en gran part ocupat per pasturatges i pinedes.

La vida econòmica local es basa en l’agricultura (sobretot farratges), la ramaderia bovina i porcina, l’explotació forestal, el turisme hivernal (estació d’hivern dels rasos de Peguera). Tingué indústria dedicada a la mineria (mines de lignit). Àrea comercial de Berga. El poblament, amb notable tendència a disminuir, és molt dispers.

El poble, dit també Fígols de les Mines, és situat damunt la vall del Llobregat; de poblament dispers, té el centre a la parròquia de Santa Cecília, edifici romànic; al nord-est hi hagué el castell de Fígols, esmentat al segle XI.

Altres nuclis del municipi són els pobles de Fumanya i de Peguera i la masia i antiga església de Ferrús.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques

Espunyola, l’ (Berguedà)

15 Respostes

Municipi del Berguedà (Catalunya): 35,46 km2, 803 m alt, 247 hab (2016)

0bergueda

Situat al peu dels cingles de Capolat, entre Solsona i Berga; drenen el terme les rieres de l’Hospital i de Montclar i el torrent de l’Espunyola, afluent de la riera de Claret. Hi ha grans extensions de pinedes, rouredes i alzinars.

La vida econòmica del municipi és bàsicament agrícola, amb fort predomini del secà (blat, moresc, farratges, vinya i patates). Hi ha ramaderia bovina i porcina. Àrea comercial de Berga.

El poble es troba disseminat al sector oriental del terme; se’n destaquen l’antic castell de l’Espunyola i l’església parroquial de Sant Climent, edifici romànic reformat el segle XVIII.

Dins el terme hi ha també els pobles del Cint i de l’Esgleiola, l’antic terme de Castellserà, l’enclavament de Rebolleda, les caseries i els santuaris dels Sants Metges i dels Torrents, i l’església romànica de Santa Margalida del Mercadal (segle XII).

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques

Cercs (Berguedà)

28 Respostes

Municipi del Berguedà (Catalunya): 47,35 km2, 650 m alt, 1.183 hab (2016)

0bergueda

(ort trad: Sercs)  Situat a la dreta del Llobregat i estès des dels cingles de Vallcebre fins als rasos de Peguera. El terreny és força accidentat i boscat. Dins el terme hi ha l’embassament de la Baells, inaugurat el 1976. El 1985 es va inaugurar el túnel de Cercs (491 m).

Hi ha agricultura de secà (cereals i patates), encara que la vida econòmica del municipi es basa en l’activitat industrial: tèxtil, fabricació de ciment i, principalment, les explotacions mineres de lignit. Obtenció d’electricitat a la central de Fígols. Àrea comercial de Berga.

L’antic poble de Cercs fou negat el 1976 pel pantà de la Baells, juntament amb el de Sant Salvador de la Vedella.

Dins el terme hi ha el poble del Pont de Rabentí (amb l’església parroquial de Santa Maria), el veïnat de les Garrigues, els barris de Sant Corneli i de la Consolació, el nou barri de Sant Jordi de Cercs (al voltant de l’església romànica del mateix nom), els antics termes de Merolla de Miralles, Vilosiu, l’antic castell de Blancafort, l’església pre-romànica de Sant Quirze de Pedret i l’antic monestir de Sant Salvador de la Vedella, amb les colònies del Carme i de la Rodonella.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques

Castellar del Riu (Berguedà)

20 Respostes

Municipi del Berguedà (Catalunya): 32,74 km2, 920 m alt, 176 hab (2016)

0bergueda

Situat al límit amb el Solsonès, la riera de Castellar drena part del terme. El relleu és accidentat pels rasos de Peguera i les serres de Queralt i dels Lladres; hi ha boscs de pi roig i prats naturals.

La vida econòmica del municipi és agrícola de secà per al consum local (patates, blat i farratges) i ramadera (bestiar boví, destinat a la producció de llet, i oví). Àrea comercial de Berga.

El poble, a la dreta de la riera de Castellar, és format per l’església parroquial de Sant Vicenç, romànica, i algunes masies.

Dins el terme hi ha els pobles de Llinars de l’Aiguadora (centre administratiu) i Espinalbet, les esglésies de Sant Llorenç dels Porxos i de Santa Coloma de Can Cabra, els santuaris de la Mata i de Corbera, l’antiga quadra de Sorribes i l’estació d’esquí dels rasos de Peguera. Al pla de Campllong hi ha les restes del Pi de les Tres Branques, on cada any, pel juliol, hi té lloc una trobada en defensa de la identitat dels Països Catalans.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques

Castellar de n’Hug (Berguedà)

28 Respostes

Municipi del Berguedà (Catalunya): 47,12 km2, 1.395 m alt, 157 hab (2016)

0bergueda

Situat a la capçalera del Llobregat, entre les serres de Mogrony i de Moreu. El terreny és molt muntanyós i boscat, per aixó, tres quartes parts de les terres són improductives.

Les bases de l’economia local són la ramaderia bovina i l’agricultura de secà. La població ha disminuït, sobretot a partir del tancament (1975) de la fàbrica de ciment de l’empresa Asland, al Clot del Moro, un conjunt d’edificacions modernistes de gran interès inaugurades el 1903. Centre d’atracció turística, a causa de la proximitat de les fonts del Llobregat. Àrea comercial de Berga.

El poble és un replà al peu dels Balços, al voltant de l’església parroquial, en part romànica, dedicada a santa Maria.

Dins el terme hi ha també les esglésies de Sant Vicenç de Rus (romànica, amb pintures murals), de Sant Joan de Cornudell (amb diversos veïnats, com el de la Soleia), la cova de la Tuta (explorada el 1959, d’uns 110 m de profunditat) i les fonts del Llobregat, centre d’atracció turística.

Des del 1961 té lloc al municipi el Concurs Internacional de Gossos d’Atura.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques – Turisme