Santuari, situat als vessants de la serra de Capolat, al sud del puig de Malla.
És dedicat a sant Cosme i sant Damià, molt venerat a la comarca des del segle XVI.
Sants Metges, els -Berguedà-
3 Respostes
Arxiu d'etiquetes: Berguedà
Santa Eugènia de les Soïlls
(Sant Jaume de Frontanyà, Berguedà)
(o Santa Eugínia) Església, al nord del terme, al límit amb el de la Pobla de Lillet, a la capçalera del torrent de Soïlls, esmentada ja el segle XIV.
Santa Cecília de Riutort
Sant Vicenç de Rus
(Castellar de N’Hug, Berguedà)
Antiga parròquia (1.091 m alt), a la dreta del Llobregat, a l’indret on se li uneix la riera de Torles.
L’església, romànica (segle XII), era dedicada a sant Vicenç, sant Andreu i santa Magdalena. Fou parroquial fins al segle XVI; després s’uní com a sufragània a Castellar de N’Hug. Tenia prop seu l’antiga farga de Sant Vicenç.
En iniciar-se unes obres de restauració de l’ermita, l’any 1983, hom descobrí unes importants pintures murals romàniques dels segles XII i XIV.
Sant Salvador de la Vedella
(Cercs, Berguedà)
Antic poble, situat a l’esquerra del Llobregat, a la confluència amb el torrent de la Nou.
Fins al començament del segle XX era una parròquia rural de cases escampades, centrada en l’església parroquial (Sant Salvador), antic monestir de Sant Salvador de la Vedella, de la qual depenien els santuaris de Sant Corneli i de la Consolació.
Les tres esglésies donaren nom, al llarg del segle XIII, als barris o colònies de les veïnes mines de Fígols (Fígols de les Mines), però la colònia de Sant Salvador de la Vedella s’establí, no prop de l’església, com les altres, sinó 1 km aigua amunt.
El nou pantà de la Baells ha inundat aquest barri, on s’agrupava la major part dels habitants del lloc. El 1970 el poble tenia encara 1.865 h, en gran part establerts al nou poble de Sant Jordi de Cercs.
Sant Salvador de Capolat
(Capolat, Berguedà)
Església actualment en ruïnes, situada al serrat de Sant Salvador (1.155 m alt), que fa de termenal dels municipis de Capolat, Avià i l’Espunyola.
Ha donat nom a la masia de Sant Salvador, situada a les Tombes.
Sant Sadurní de Rotgers
(Borredà, Berguedà)
Antiga parròquia, al nord-oest del terme, entre les demarcacions de Vilada i Castell de l’Areny.
El 888 el lloc fou cedit, juntament amb Borredà, al monestir de Ripoll. L’església és esmentada el 938; fou bastida al costat del palau Rotger o Rodegari; era sufragània de Borredà i algun temps (segles XII-XIV) parròquia independent. L’església, un magnífic exemplar romànic, fou refeta i consagrada l’any 1167 aprofitant els murs de l’anterior.
Pertangué a Ripoll fins el 1835, que passà amb Borredà al bisbat de Vic.
Sant Romà de la Clusa
(Castell de l’Areny, Berguedà)
Poble i antiga parròquia, que presideix la profunda clotada de la Clusa. La seva demarcació forma l’extrem septentrional del municipi i és a 1.250 m alt.
L’església de Sant Romà és un antic edifici romànic del segle XII, de volta força apuntada, adossat a l’antiga rectoria, que fou restaurat entre els anys 1963 i 1965.
Al principi del segle XX hom hi venerava una majestat romànica. Avui dia no té vida pròpia i l’església i les cinc masies que en depenen són agregades a Castell de l’Areny.
Sant Quirze de Pedret
(Cercs, Berguedà)
Església preromànica, situada prop de Berga, documentada des del 983.
Presenta una planta de tres naus, de tipus basilical, separades per pilars. Els arcs que uneixen aquests i l’arc de l’absis són visigòtics; la coberta originàriament era de fusta. La planta de l’absis és de ferradura a la nau de l’Evangeli, semicircular a la de l’Epístola (segle XII) i quadrangular a la central. Inicialment era decorada amb frescos molt esquemàtics i primitius.
Restaurada parcialment al segle XII, fou embellida amb nous frescos, aquests d’influència bizantina.
Sant Pere de Frontanyà
(la Quar, Berguedà)
Nom primitiu del monestir de Sant Pere de la Portella.
Conegut amb aquest nom del 1003 al 1100, per trobar-se edificat, segons els vells documents, en la vall de Frontanyà o en terme del castell de Frontanyà.
Dades dels Països Catalans 