Arxiu d'etiquetes: Berguedà

Sant Pau de Casserres

(Casserres, Berguedà)

Antiga església parroquial, situada en un fondal a 3 km de la vila, entre la carretera de Casserres a Gironella i la riera de Clarà.

Una primera església de Sant Pau fou consagrada el 907. L’actual fou construïda al segle XII.

És un notable edifici romànic amb portada i finestra de l’absis decorats amb columnes i capitells treballats. Té restes de pintures romàniques.

Fins al segle XIX mantingué el títol parroquial del terme, però el culte i la pràctica parroquial passaren primer a Santa Maria de l’Antiguitat i des del 1600 a una església construïda al nucli del poble.

Sant Nazari de Gréixer

(Guardiola de Berguedà, Berguedà)

Antiga església, desapareguda, de la parròquia de Sant Andreu de Gréixer.

És documentada entre el 1255 i el 1343. El seu culte es traslladà més tard a un altar de la parròquia de Gréixer (1427).

Sant Miquel del Monestir

(la Pobla de Lillet, Berguedà)

(abans dita Sant Miquel de Lillet)  Església romànica, de planta rodona, situada a poca distància vers el sud de l’antiga canònica de Santa Maria de Lillet.

És esmentada des del 1195. És probablement una església votiva aixecada pels senyors del castell de Lillet.

Estigué abandonada un parell de segles, fins que el 1935 fou restaurada per Jeroni Martorell a instàncies dels Amics de l’Art Vell.

Sant Miquel de Turbians

(Gisclareny, Berguedà)

Església (1.252 m alt), situada en una serralada que domina una vall tributària de la riera de Saldes. Inicialment era l’església principal del terme i en depenia la del Roser i Sant Isidre de Gisclareny.

Consta com a parròquia independent del segle XII al XIX; ara és sufragània de la de Gisclareny.

Sant Miquel de Tarradelles

(Santa Maria de Merlès, Berguedà)

Poble, que forma un apèndix del municipi entre Gaià, Sant Feliu Sasserra i Avinyó. El lloc és esmentat el 1011 dins el terme del castell de Gaià.

Té l’antiga església romànica, sense culte, del segle XII, que fou sufragània de Santa Maria de Gaià entre els segles XIV i XIX.

El 1878 hom li concedí de nou la categoria de parròquia i fou construïda una nova església, acabada el 1887, i una rectoria a tres-cents metres de l’antiga.

Sant Miquel de les Canals

(Vilada, Berguedà)

Església romànica, al sud del terme, situada a 1.000 m alt (al límit amb els termes de Cercs i de la Quar), al cim de la serra de Picancel, als vessants septentrionals de la qual, dita les Canals de Sant Miquel, que cauen en fort pendent damunt el Margançol, són profundament tallades pels afluents de l’esquerra del riu.

Sant Miquel de la Cortada

(Puig-reig, Berguedà)

Església, situada en lloc dominant, prop del mas de la Cortada dels Llucs, entre la riera de Merlès i el Llobregat, a l’altura de la colònia Vidal.

És una edificació romànica tardana (segle XII o començament del XIII) força modificada, que tingué funcions de sufragània els segles XVI i XVII.

Sant Maurici de la Quar

(la Quar, Berguedà)

Poble (887 m alt) i cap del municipi, al sud del terme.

Des del segle XIV existia una capella de Sant Maurici, filial de la Quar, que era regida per un monjo de la Portella; després del 1835 fou confiada als bisbes de Solsona, que l’erigiren en parròquia el 1873.

L’edifici actual fou erigit al segle XVII i ampliat al segle XIX. Té al costat una rectoria moderna i algunes cases que formen un petit nucli.

Sant Martí de Merlès

(Santa Maria de Merlès, Berguedà)

Poble, una de les dues antigues parròquies que es repartien el terme de l’antic castell de Merlès. És troben l’una prop de l’altra, a cada banda de la riera d’Adest o de Merlès, que marcava la divisòria tradicional entre el bisbat de Vic i el d’Urgell, després de Solsona.

Sant Martí, existent ja el 988, era la parròquia dels masos situats a l’esquerra de la riera i que pertanyien a la diòcesi de Vic. En la seva demarcació (14 masos el 1686) es trobava el castell de Merlès. Tingué com a sufragània Sant Pau de Pinós.

L’edifici, d’origen romànic, fou ampliat i modificat al segle XVII.

Sant Martí de les Canals de Catllarí

(Montmajor, Berguedà)

(o Sant Martí de Catllarí)  Antiga església de la quadra de Catllarí.

És un edifici romànic del segle XII, avui sense culte, que consta des de l’any 1170. El segle XIV era sotmès a Castellar del Riu.