Llogaret, vora l’estany de Graugés, al sud-est del poble.
A la fi del segle XIX hom hi establí una important colònia agrícola, propietat dels germans Rosal.
Llogaret, vora l’estany de Graugés, al sud-est del poble.
A la fi del segle XIX hom hi establí una important colònia agrícola, propietat dels germans Rosal.
Veïnat, situat a la dreta del Llobregat, vora la confluència amb la riera de Merola.
Alta cinglera, que domina pel nord, a la vall de Fígols, la sortida del riu Sargantaner o torrent del bosc de la Garganta, al Llobregat, damunt Sant Salvador de la Vedella.
Antiga església parroquial (Sant Sadurní, abans Santa Fe), a l’esquerra de la riera de Merola.
És un edifici d’origen romànic (segle XIII), d’una sola nau, amb un robust i massís campanar d’espadanya damunt la porta d’entrada. Es conserva un fragment del retaule gòtic del segle XV.
El lloc, esmentat ja el 984, fou donat pel vescomte Guillem de Berguedà als templers el 1083.
Llogaret, al sud del terme, a la dreta de la riera de Merola.
L’església (Sant Miquel) és romànica.
Masia i antiga església (Santa Maria) del terme de Fígols Vell, als vessants meridionals de la serra d’Ensija.
Masia. Edifici del segle XVII, a l’esquerra de la riera de la Portella i prop de la seva confluència amb el Llobregat.
Ha donat nom a un veïnat.
Antic castell, a la dreta del Bastareny, en resta la capella (Santa Magdalena), esmentada ja el 1288; depenia de Sant Martí del Puig.
Contrafort meridional (1.847 m alt) dels rasos de Peguera, que domina la vall del riu Demetge.