(Catalunya, segle XII – segle XIII)
Pubilla del llinatge. Heretà la baronia de Vilademuls i el castell de la Roca, prop de Perpinyà.
Aquestes propietats passaren al casal d’Empúries en virtut del seu matrimoni amb el comte Hug IV d’Empúries.
Fill seu fou el futur comte Ponç Hug IV d’Empúries.
(Catalunya, segle XII – )
Jurisdicció senyorial que pertangué -ja al segle XII- als Vilademuls, dels quals passà als vescomtes de Rocabertí, després d’una curta possessió -sembla- dels comtes d’Empúries.
Al segle XVII comprenia, a més de Vilademuls, Terradelles, Sant Marçal, Vilamarí, Galliners, Vilademí, Parets, Santa Llogaia del Terri i Orfes.
(Catalunya, segle XIII – Esglésies, Sardenya, 1323)
Baró de Vilademuls i de Navata. Fill del vescomte Dalmau VI de Rocabertí i de Palau i d’Ermessenda de Navata, i germà de Guillem i de Jofre IV.
Fidel servidor del casal de Barcelona, Jaume II se serví dels seus bons oficis per a posar pau entre Frederic II de Sicília i els Anjou i anà d’ambaixador a la cort d’Avinyó a sol·licitar la mediació del pontífex en el litigi entre Felip V de França i Sanç I de Mallorca sobre Montpeller.
Després d’unes topades amb el comte Ponç VI d’Empúries (1320), es féu acompanyar del seu nebot, el vescomte Dalmau VII de Rocabertí i d’Urgell, a l’expedició del 1323 a Sardenya, on tingué una participació destacada: per manament de l’infant Alfons s’avançà al gros de l’expedició i, unides les seves forces a les del jutge Hug II d’Arborea, ambdós prengueren Quart i iniciaren el setge de Càller. Morí assetjant la vila d’Esglésies.
Devia posseir per herència del seu pare el castell de Llagostera, car a la seva mort Jaume II trobà una excusa per a confiscar-lo.
Estigué casat amb Saura de Cervelló, de la qual no tingué descendència, per la qual cosa les baronies de Vilademuls i Navata passaren al seu nebot.
Dades dels Països Catalans 