(Pollença, Mallorca Tramuntana)
Badia penyalosa, al peu de la talaia de Sant Vicent (puig de 303 m d’altura).
(Pollença, Mallorca Tramuntana)
Badia penyalosa, al peu de la talaia de Sant Vicent (puig de 303 m d’altura).
(Sant Antoni de Portmany / Sant Josep de sa Talaia, Eivissa)
(o de Sant Antoni) Extensa badia a l’oest de l’illa.
La seva llarga costa, on s’estén una densa i important indústria turística, pertany als dos municipis.
Caseria, al voltant de la platja del Portitxol, al centre de la badia del Portitxol, oberta entre el cap Mantí, al nord, i el cap Negre, al sud.
Davant la platja hi ha l’illa del Portitxol i el petit escull de l’illa.
(Alcúdia de Mallorca, Mallorca Raiguer / Pollença, Mallorca Tramuntana)
Entrant del litoral, entre els dos municipis, oberta a l’angle nord-est de l’illa, i formada per la costa meridional de la península de Formentor (el cap de Formentor és a l’extrem nord de la badia) i, al sud, pel braç que la separa de la badia d’Alcúdia, l’extrem del qual és el cap des Pinar.
(Alcúdia de Mallorca, Mallorca Raiguer)
Cap de la costa, a l’extrem de la península des Pinar, que separa les badies d’Alcúdia i de Pollença.
Plantat de pins, forma un eixamplament entre la cala Solana (sud-est) i ses Caletes (badia de Pollença), de costa en penya-segat (20 a 40 m), com correspon a la terminació d’un branc de la serra de Tramuntana.
La península culmina a la talaia d’Alcúdia (444 m alt).
(ant: el Port de Valentí) Llogaret i centre industrial, fins a mitjan segle XX del municipi de Banyuls de la Marenda, al fons del port de Valentí o badia de Paulilles, oberta als caps de Biarra i d’Ullastrell, on la vall de Cosprons arriba a la mar.
La seva fàbrica de productes químics elabora explosius per a ús civil.
(Mallorca)
Badia de la costa sud de l’illa, al fons de la qual hi ha Palma de Mallorca. La seva boca, entre els caps de Cala Figuera i Enderrocat, té 13 milles d’amplària, i la profundidat oscil·la entre els 8 i els 9 m al port de Palma i 50 m a la boca. És oberta als vents procedents del sud i del sud-est.
El litoral és un centre d’atracció turística ben conegut a escala internacional, amb les platges baixes (platja de Palma) o de cales i roques (caps Falcó i Enderrocat) i amb alguns illots (ses Illetes).
Les costes baixes foren esmaltades de maresmes fins que a mitjan segle XIX, un neerlandès va aconseguir de dessecar-les amb molins de vent (barri actual des Molinar), que posteriorment serviren per a l’extracció d’aigua que originà l’horta de Palma o Es Prat de Sant Jordi.
Far a la punta de Cala Figuera, i al cap Blanc, al litoral oposat i ja fora de la badia. Tota aquesta zona presenta una forta concentració hotelera.
Poble (12 m alt), situat a la vora nord-oest de la badia o port de Fornells, el més important de la costa de Tramuntana, al nord del cap de Fornells.
Port protegit dels vents gràcies a la longitud (5 km) i l’amplada (2 km) de la badia, al fons de la qual hi ha un sector de platges i d’aiguamolls, amb unes salines. Dins el port hi ha tres illes: Gran o de ses Sargantanes, des Revells i Petita o des Porros.
L’origen és una fortificació (en resten les runes) construïda al segle XVIII per Felip IV. Esdevingué poble de pescadors i té molta anomenada la llagosta.
La poca profunditat del port el fa útil només per a petits vaixells de pesca i d’esplai. Gràcies a la bellesa del lloc, és un dels centres turístics de l’illa, amb una important indústria hotelera. L’església actual de Sant Antoni Abat és del 1800.
Recentment ha estat descoberta, i l’han començada a excavar, la basílica paleocristiana del port de Fornells, al fons de la badia, d’una sola nau, amb absis de la mateixa amplada, circular a l’interior i recte a l’exterior.
Badia de la costa septentrional de l’illa, a l’oest de cala Morell.
(l’Alguer, Sardenya)
Badia de la costa, a l’oest de la ciutat, oberta vers el sud, entre la punta del Lliri i el cap de la Caça.
És un excel·lent port natural, abans protegit per la torre del port del Comte, a l’est, i la de Tramariu, a l’oest.