Arxiu d'etiquetes: badies

Talaia, racó de sa -Mallorca-

(Pollença, Mallorca Tramuntana)

Badia penyalosa, al peu de la talaia de Sant Vicent (puig de 303 m d’altura).

Portmany, badia de

(Sant Antoni de Portmany / Sant Josep de sa Talaia, Eivissa)

(o de Sant Antoni)  Extensa badia a l’oest de l’illa.

La seva llarga costa, on s’estén una densa i important indústria turística, pertany als dos municipis.

Portitxol, el -Marina Alta-

(Xàbia, Marina Alta)

Caseria, al voltant de la platja del Portitxol, al centre de la badia del Portitxol, oberta entre el cap Mantí, al nord, i el cap Negre, al sud.

Davant la platja hi ha l’illa del Portitxol i el petit escull de l’illa.

Pollença, badia de

(Alcúdia de Mallorca, Mallorca Raiguer / Pollença, Mallorca Tramuntana)

Entrant del litoral, entre els dos municipis, oberta a l’angle nord-est de l’illa, i formada per la costa meridional de la península de Formentor (el cap de Formentor és a l’extrem nord de la badia) i, al sud, pel braç que la separa de la badia d’Alcúdia, l’extrem del qual és el cap des Pinar.

Pinar, cap des -Alcúdia de Mallorca-

(Alcúdia de Mallorca, Mallorca Raiguer)

Cap de la costa, a l’extrem de la península des Pinar, que separa les badies d’Alcúdia i de Pollença.

Plantat de pins, forma un eixamplament entre la cala Solana (sud-est) i ses Caletes (badia de Pollença), de costa en penya-segat (20 a 40 m), com correspon a la terminació d’un branc de la serra de Tramuntana.

La península culmina a la talaia d’Alcúdia (444 m alt).

Paulilles

(Portvendres, Rosselló)

(ant: el Port de Valentí)  Llogaret i centre industrial, fins a mitjan segle XX del municipi de Banyuls de la Marenda, al fons del port de Valentí o badia de Paulilles, oberta als caps de Biarra i d’Ullastrell, on la vall de Cosprons arriba a la mar.

La seva fàbrica de productes químics elabora explosius per a ús civil.

Palma, badia de

(Mallorca)

Badia de la costa sud de l’illa, al fons de la qual hi ha Palma de Mallorca. La seva boca, entre els caps de Cala Figuera i Enderrocat, té 13 milles d’amplària, i la profundidat oscil·la entre els 8 i els 9 m al port de Palma i 50 m a la boca. És oberta als vents procedents del sud i del sud-est.

El litoral és un centre d’atracció turística ben conegut a escala internacional, amb les platges baixes (platja de Palma) o de cales i roques (caps Falcó i Enderrocat) i amb alguns illots (ses Illetes).

Les costes baixes foren esmaltades de maresmes fins que a mitjan segle XIX, un neerlandès va aconseguir de dessecar-les amb molins de vent (barri actual des Molinar), que posteriorment serviren per a l’extracció d’aigua que originà l’horta de Palma o Es Prat de Sant Jordi.

Far a la punta de Cala Figuera, i al cap Blanc, al litoral oposat i ja fora de la badia. Tota aquesta zona presenta una forta concentració hotelera.

Fornells -Menorca-

(es Mercadal, Menorca)

Poble (12 m alt), situat a la vora nord-oest de la badia o port de Fornells, el més important de la costa de Tramuntana, al nord del cap de Fornells.

Port protegit dels vents gràcies a la longitud (5 km) i l’amplada (2 km) de la badia, al fons de la qual hi ha un sector de platges i d’aiguamolls, amb unes salines. Dins el port hi ha tres illes: Gran o de ses Sargantanes, des Revells i Petita o des Porros.

L’origen és una fortificació (en resten les runes) construïda al segle XVIII per Felip IV. Esdevingué poble de pescadors i té molta anomenada la llagosta.

La poca profunditat del port el fa útil només per a petits vaixells de pesca i d’esplai. Gràcies a la bellesa del lloc, és un dels centres turístics de l’illa, amb una important indústria hotelera. L’església actual de Sant Antoni Abat és del 1800.

Recentment ha estat descoberta, i l’han començada a excavar, la basílica paleocristiana del port de Fornells, al fons de la badia, d’una sola nau, amb absis de la mateixa amplada, circular a l’interior i recte a l’exterior.

Cul de sa Ferrada, es

(Ciutadella, Menorca)

Badia de la costa septentrional de l’illa, a l’oest de cala Morell.

Comte, port del -l’Alguer-

(l’Alguer, Sardenya)

Badia de la costa, a l’oest de la ciutat, oberta vers el sud, entre la punta del Lliri i el cap de la Caça.

És un excel·lent port natural, abans protegit per la torre del port del Comte, a l’est, i la de Tramariu, a l’oest.