Capella de la quadra del Freixe.
Existia ja el 1260 i surt com a sufragània de Piera entre els segles XV i XVI.
L’edificació, en part romànica, ha estat renovada i es troba adossada a les restes d’una vella torre.
(Cabrera d’Igualada, Anoia)
Antiga església, situada prop del llogaret del Badorc, a la dreta de l’Anoia, al sud del congost de Capellades. És anomenada Sant Miquel del Badorc, tot i que el riu la separa d’aquest poble del municipi de Piera.
El 1186 pertanyia al monestir de Sant Cugat. El 1581 depenia de Sant Bartomeu de Vallbona; ara depèn de la parròquia de Cabrera.
(Santa Margarida de Montbui, Anoia)
Barri i cap del municipi, formant conurbació urbana amb Igualada, situat a la dreta de l’Anoia, als vessants del turó del Pi (antiga zona fortificada), davant la ciutat d’Igualada.
La seva expansió ha estat motivada per l’afluència de població immigrada i s’han produït grans problemes d’equipament i d’infraestructura.
El 1966 s’inaugurà la capella de Sant Maure, erigida en parròquia el 1968.
(Rubió, Anoia)
Antiga parròquia rural, que forma l’extrem septentrional del municipi. Es troba dalt un turó de 703 m alt envoltat per torrents que formen la capçalera de la riera de Maçana, afluent de la riera de Rajadell.
Prop de l’església de Sant Martí, que guarda elements romànics, si bé fou refeta al segle XVIII, hi hagué l’antic castell de Maçana, que originà la seva demarcació.
Tingué per sufragània l’església romànica de Santa Maria del Grauet, del municipi d’Aguilar de Segarra (Bages). Dels segles XV al XVIII tenia uns 12 masos o famílies.
(Piera, Anoia)
Nom històric, totalment desaparegut, que tingué entre el 1265 i el 1300 una fortalesa i castlania que es creu que era situada al mercadal de la vila.
Fou concedida per Jaume I a Guillem Sescorts o Sescots. Atesa la vinculació dels Sescots a l’orde de Sant Jordi d’Alfama, hom ha cregut que li pervindria el nom d’aquest orde militar.
(o Sant Jaume d’Anoia) Poble (187 m alt), al sud del municipi, a l’esquerra de l’Anoia, al voltant de l’església, parroquial des del 1070.
Havia pertangut al terme del castell de Piera ja l’any 1058.
(Bellprat, Anoia)
(o Sant Cristòfol de Queralt) Antiga parròquia, prop de l’antic castell de Queralt. És una església romànica (segle XI), molt modificada i, ara, en estat ruïnós.
Des del segle XVI la parroquialitat es traslladà a Bellprat, i Sant Jaume passà a sufragània seva amb terme propi (tenia 7 masies l’any 1686).
Perdé el caràcter de sufragània el 1878 i restà com a simple capella.
Poble i antiga quadra, centrat per l’església de Sant Genís, sufragània de la de Jorba, uns 2 km a ponent de la població.
Existia ja el 1270 i l’església fou renovada el 1629.
(Piera, Anoia)
Antiga església, sufragània de la parròquia, situada prop de la vila, pròxima al mas Poc.
Existia ja el 1068, el 1184 figura com a sufragània i des del 1414 com a simple capella.
Tenia també els altars de Sant Pere i de Sant Martí.
(Anoia)
Nom adoptat el 1937 per al municipi de Sant Pere Sallavinera.
Dades dels Països Catalans 