(Viella, Vall d’Aran / Vilaller, Alta Ribagorça)
Alineació muntanyosa, que des del massís de Besiberri es dirigeix vers el port de Viella i separa la vall de Barravés (Vilaller) de la Vall d’Aran.
Culmina al tossal de Mola Gran (2.855 m alt).
Arxiu d'etiquetes: Alta Ribagorça
Massivert
(el Pont de Suert, Alta Ribagorça)
Poble (1.323 m alt), dins l’antic terme de Malpàs, situat a l’esquerra del riuet del port d’Erta, aigua avall de Sas (al camí de Sas i de Castellars hi ha l’antic hostalet de Massivert).
L’església (Sant Romà) depèn de la parròquia de Castellars.
Martillac, serra de
(la Vall de Boí, Alta Ribagorça)
Alineació muntanyosa de la vall de Boí, a l’antic terme de Barruera.
Estesa entre el massís de Carans (2.789 m alt), a l’est, i la Noguera de Tor, a l’oest; separa les valls de Sant Nicolau, al nord, i de Sant Martí (Taüll), al sud.
Margalida, pic de
Cim (3.218 m alt) del massís de la Maladeta, entre el pic de les Tempestats i el pic de Russell, al punt on la cresta de les Tempestats es bifurca, tot derivant-se cap a ponent la cresta de Salenques.
El nom li fou donat el 1906 pel pirenaista gascó Le Bondidier en honor de la seva muller.
Malpàs -Alta Ribagorça-
(el Pont de Suert, Alta Ribagorça)
Poble (1.090 m alt), situat a la dreta del torrent de Peranera.
Pertangué a la baronia, després comtat, d’Erill.
Formà municipi independent fins el 1968. L’antic terme comprenia, a més, els pobles, llogarets i despoblats d’Erillcastell, Erta, Peranera, Esperan, Raons, Casòs, Massivert, Montiberri, Castellars i Gironella.
Llong, estany
(la Vall de Boí, Alta Ribagorça)
Estany (1.990 m alt) de capçalera del riu de Sant Nicolau, a la vall de Boí.
És al peu del gran tuc de Colomers i del portarró d’Espot, i és inclòs al parc nacional d’Aigüestortes i de Sant Maurici. Hi ha el refugi de l’estany Llong.
Llevata, vall de
(Alta Ribagorça)
Vall, al vessant nord de la serra de Sant Gervàs.
És formada pel riu de Viu, afluent per l’esquerra de la Noguera Ribagorçana, i rep les aigües del riu d’Erta i del torrent de Peramea.
Comprèn els nuclis de Malpàs i Viu de Llevata (municipi del Pont de Suert).
Llesp
(el Pont de Suert, Alta Ribagorça)
Poble (994 m alt), situat a la riba dreta de la Noguera de Tor. L’església parroquial (Sant Martí) és, en part, romànica.
En ésser ocupada Roda pels àrabs, al començament del segle XI, el bisbe de Ribagorça es traslladà interinament a Llesp, i hi establí una quasi-diòcesi. Fou de la senyoria del bisbe de Lleida.
Formà municipi independent fins el 1968. L’antic terme comprenia, a més, el poble de Castelló de Tor, les caseries i llogarets de Casós, Igüerri, Gotarta, Iran, Irgo de Tor i Sarroqueta, i el despoblat de Viuet (amb l’antiga quadra de Marquet).
Lavaix
(el Pont de Suert, Alta Ribagorça)
Antic monestir (Santa Maria de Lavaix). Actualment resta gairebé cobert per les aigües del pantà d’Escales.
Fundat per l’abat Trascari. A la primeria estava dedicat a santa Maria, sant Pere, sant Llorenç i sant Joan, i seguia la regla benedictina; al segle XIII es transformà en abadia cistercenca, i gaudí, a partir del segle XI, de la protecció dels senyors d’Erill. Amb la seva ajuda, al segle XII es renovaren l’església i el claustre.
Fins al 1624 fou regit per abats perpetus i a partir d’aquesta data s’inicià la seva decadència. La vida comunitària no va ser represa després de l’exclaustració del 1835.
Molts elements artístics del cenobi foren arrencats a partir d’aquest any, i quan les aigües el cobriren tan sols restaven els seus murs despullats.
Irgo de Tor
1 Resposta
(el Pont de Suert, Alta Ribagorça)
Poble (1.382 m alt) de l’antic municipi de Llesp, damunt la riba esquerra de la Noguera de Tor.
L’església parroquial és dedicada a santa Maria.
Formava municipi independent a mitjan segle XIX.
Dades dels Països Catalans 