(Vilaller, Alta Ribagorça)
(o Senet) Poble (1.309 m alt), a la vall de Barravés, al nord del terme, a l’esquerra de la Noguera Ribagorçana. L’església parroquial és dedicada a santa Cecília.
Aigua amunt del poble hi ha la presa de Senet, que, per la dreta del riu, deriva l’aigua cap a la central hidroelèctrica de Senet, la mateixa aigua es conduïda després cap a la central del Pont de Suert.
Avui és una entitat local menor amb junta administrativa pròpia.
(el Pont de Suert, Alta Ribagorça)
(o Sarroca de Barravés) Poble (1.140 m alt), fins el 1965 del terme de Llesp. És al vessant meridional del tossal de Viuet, damunt la riba esquerra de la Noguera Ribagorçana, a la part baixa de la vall de Barravés. La seva església és dedicada a sant Joan.
El 1831 pertanyia al marquès de la Manresana; al segle XIX fou agregat al municipi de Vilaller.
(la Vall de Boí, Alta Ribagorça)
(ort trad: Sarahís) Llogaret (1.337 m alt), fins el 1965 del terme de Durro, situat a la dreta del barranc de Sarais, poc abans de la seva confluència amb la Noguera de Tor.
La seva antiga església parroquial és dedicada a sant Llorenç.
(el Pont de Suert, Alta Ribagorça)
Ermita, dins l’antic terme de Viu de Llevata, situada a ponent del poble, al coll de Sant Roc (1.440 m alt), que comunica la vall de Viu amb la de Trepadús.
(Alta Ribagorça)
Riu de la vall de Boí, afluent, per l’esquerra, de la Noguera de Tor, dins el municipi de la Vall de Boí. És emissari del circ lacustre format entre el gran tuc de Colomers, el pic de Bergús, la serra de Crabes i el portarró d’Espot (estanys de Bergús i Redó, del terme d’Espot, al Pallars Sobirà), que alimenta l’estany Llong.
A partir de l’estany Llong, s’inicia pròpiament la vall o ribera de Sant Nicolau, la qual, per la seva vegetació i la seva bellesa, ha esdevingut una de les més famoses del Pirineu català i ha estat inclosa, a la seva part alta, dins el parc nacional d’Aigüestortes i Estany de Sant Maurici.
Fins a l’estany de la Llebreta (on s’acaba la zona protegida) travessa diverses planes, com el prat d’Aigües d’Ací, el planell Gran, el pla de la Molina i, sobretot, Aigüestortes (amb la capella del Sant Esperit), que li donen la seva placidesa característica; en aquest sector aflueixen, per la dreta, els cursos d’aigua que drenen les comes de Contraig i de Sarrader, i per l’esquerra, de Corticelles, Dellui, Morrano, Mussoles i Llacs.
Damunt l’estany de la Llebreta, a l’esquerra del barranc d’Aigüissi, hi ha l’ermita de Sant Nicolau, que dóna nom a la vall; aigua avall d’aquest estany, el riu corre entre el solà de Boí i la serra de Martillac, fins a l’antiga farga de Boí, actual residència (la Farga), on s’uneix al seu col·lector i on hi ha la central hidroelèctrica de Caldes de Boí, que aprofita l’aigua d’aquest riu transportada per una galeria subterrània a pressió des de després d’Aigüestortes.
(la Vall de Boí, Alta Ribagorça)
(o de Boí) Riu de l’antic municipi de Barruera, a la vall de Boí, afluent, per l’esquerra, de la Noguera de Tor, que neix al vessant occidental del port de Rus.
Després de passar sota Taüll, i per Boí, s’uneix al seu col·lector davant Erill-la-vall.
Prengué el seu nom de l’antiga església romànica de Sant Martí de Boí, les restes de la quan han estat descobertes recentment.
(Alta Ribagorça / Pallars Jussà)
Alineació orogràfica del Prepirineu central.
S’estén des de la Noguera Ribagorçana fins a la serra de Lleràs (a l’est).
Al peu del seu vessant septentrional hi ha la vall de Viu; assoleix els 1.887 m d’altitud.
(la Vall de Boí, Alta Ribagorça / la Torre de Cabdella, Pallars Jussà)
Coll (2.622 m alt) de la serra que separa la vall de Boí de la vall Fosca, al sud del castell de Rus (2.783 m alt), termenal dels dos municipis.
Al seu vessant oriental neix el torrent de Rus, que aflueix, per la dreta, al Flamicell, juntament amb el riu de Filià, sota Cabdella.
(la Vall de Boí, Alta Ribagorça)
Estany de la vall de Boí (2.282 m alt), a l’antic terme de Barruera, situat al vessant oriental de la collada de Fenarroi.
El seu emissari, el barranc de l’estany Roi, forma, conjuntament amb el dels estanys Gémenes, el barranc de la Sallent, afluent, per la dreta, de la Noguera de Tor.
(el Pont de Suert, Alta Ribagorça)
Antic poble, fins el 1969 pertanyia al terme de Malpàs. És situat a la dreta del barranc de Raons o d’Esperan (que aflueix per l’esquerra a la Noguera Ribagorçana al nucli del Pont de Suert), al límit amb l’antic municipi de Llesp.
L’església de Sant Esteve depenia de la d’Erillcastell.
Dades dels Països Catalans 