(el Pont de Suert, Alta Ribagorça)
Poble (1.239 m alt) i antic municipi, situat al coll de Viu de Llevata (1.325 m alt), que travessa la carena nord-oest de la serra de Sant Gervàs cap a la Noguera Ribagorçana.
La carretera de la Pobla de Segur a Castilló de Sos pel Pont de Suert segueix el seu traçat.
(el Pont de Suert, Alta Ribagorça)
Despoblat (1.015 m alt), al sud-est de la vila, en un coster (serra de Ventolà), centrat en l’antiga església parroquial (Sant Esteve).
El monestir de Lavaix es trobava dins el seu terme.
(Alta Ribagorça / Vall d’Aran)
Sector de la línia de crestes de la zona axial pirinenca que separa la Vall d’Aran de la vall de Boí, entre els massissos de Besiberri i del Montardo. Culmina a 2.886 m alt.
Al vessant septentrional, a la capçalera de la vall de Valarties, hi ha l’estany de Mar; al vessant meridional, els estanys de Tumeneia, a la capçalera de la Noguera de Tor.
(Alta Ribagorça / Vall d’Aran)
Cims (2.755, 2.621 i 2.564 m alt) d’un contrafort meridional del massís del Montardo, al límit de les valls de Boí i d’Aigoamòtx.
Dominen, per l’est, l’estany de Travessani, a la capçalera de la Noguera de Tor, l’emissari del qual alimenta l’estany Negre.
(la Vall de Boí, Alta Ribagorça)
Poble (1.495 m alt) de l’antic municipi de Barruera. situat a la vall de Boi.
Esglésies romàniques de Santa Maria i Sant Climent de Taüll, totes dues del segle XII, d’on prové un dels conjunts murals romànics més notables de Catalunya, especialment el Pantocràtor de Sant Climent, que dóna nom al mestre de Taüll, que actualment es conserven al Museu Nacional d’Art de Catalunya (Barcelona).
(Alta Ribagorça / Pallars Jussà)
Contrafort oriental de la serra de Sant Gervàs (turó de la Capcera, 1.696 m alt), de la qual és separat pel coll de la Pedraficada, termenal dels municipis del Pont de Suert, Tremp, Conca de Dalt i Senterada.
(la Vall de Boí, Alta Ribagorça)
(o de Serrader) Coma de la vall de Boí, estesa des del vessant meridional del pic de Contraig (2.957 m alt) fins a l’estany de la Llebreta, a la ribera de Sant Nicolau.
És drenada pel barranc de Serradé, al curs del qual hi ha l’estany de Serradé d’Amunt (dominat per la pala alta de Serradé, 2.982 m) i l’estany de Serradé.
(Vilaller, Alta Ribagorça)
(o Senet) Poble (1.309 m alt), a la vall de Barravés, al nord del terme, a l’esquerra de la Noguera Ribagorçana. L’església parroquial és dedicada a santa Cecília.
Aigua amunt del poble hi ha la presa de Senet, que, per la dreta del riu, deriva l’aigua cap a la central hidroelèctrica de Senet, la mateixa aigua es conduïda després cap a la central del Pont de Suert.
Avui és una entitat local menor amb junta administrativa pròpia.
(el Pont de Suert, Alta Ribagorça)
(o Sarroca de Barravés) Poble (1.140 m alt), fins el 1965 del terme de Llesp. És al vessant meridional del tossal de Viuet, damunt la riba esquerra de la Noguera Ribagorçana, a la part baixa de la vall de Barravés. La seva església és dedicada a sant Joan.
El 1831 pertanyia al marquès de la Manresana; al segle XIX fou agregat al municipi de Vilaller.
(la Vall de Boí, Alta Ribagorça)
(ort trad: Sarahís) Llogaret (1.337 m alt), fins el 1965 del terme de Durro, situat a la dreta del barranc de Sarais, poc abans de la seva confluència amb la Noguera de Tor.
La seva antiga església parroquial és dedicada a sant Llorenç.
Dades dels Països Catalans 