Arxiu d'etiquetes: Alt Vinalopó

Villena (Alt Vinalopó)

42 Respostes

Municipi i capital de la comarca de l’Alt Vinalopó (País Valencià): 345,6 km2, 505 m alt, 34.530 hab (2014)

Comprèn més del 60% de la comarca, que correspon al sector nord-oest, regat per la capçalera del Vinalopó, en un eixamplament de la vall que travessa la serralada Pre-bètica valenciana, a la zona de parla castellana del País Valencià.

Conreus de secà (vinya, cereals, ametllers i oliveres); el regadiu aprofita l’aigua de fonts i de pous (hortalisses i arbres fruiters). Ramaderia ovina, porcina i cabrum. Centre industrial i comercial; indústria alimentària, del calçat, fusta i moble, materials i construcció i metal·lúrgica; mantenen una certa activitat les fàbriques d’alcohol i licors. Hi ha salines a velles llacunes. Centre de la subàrea comercial, dependent d’Alacant. Població en ascens.

La ciutat és situada en un replà, al bell mig del corredor del Vinalopó; s’estén al peu de l’antic castell de Villena; església gòtica de Santa Maria; restes de l’antic clos emmurallat, com la Puerta de Joaquim Maria López i la de Biar. Nus de comunicacions. Fou el centre del cèlebre marquesat de Villena.

El terme comprèn els nuclis de La Venta de La Encina i el llogaret de Las Virtudes. Restes de l’edat del Bronze a l’important tresor de Villena.

Campet de Mirra, el *

Deixa un comentari

(Alt Vinalopó)

Altre nom de la població del Camp de Mirra.

Cabezo Redondo

1 Resposta

(Villena, Alt Vinalopó)

Turó (587 m alt), situat al nord-oest de la ciutat, on han estat trobades les ruïnes d’un poblat de l’edat del bronze, un dels més grans de la zona meridional del País Valencià, probablement del grup d’El Argar.

Excavat parcialment per Josep Maria Soler i Garcia, entre les troballes, conservades al museu de Villena, sobresurt un tresor d’objectes d’or, aproximadament contemporani del tresor de Villena.

Salines d’Elda, les (Alt Vinalopó)

8 Respostes

Municipi de l’Alt Vinalopó (País Valencià): 61,71 km2, 490 m alt, 1.597 h (2015)

(cast: Salinas) Situat a l’àrea de parla castellana del País Valencià, al sud-oest de la comarca, al límit amb el Vinalopó Mitjà. Terreny muntanyós, accidentat per les serres de Cabrera, de La Umbria i la serra de les Salines (1.090 m alt), on s’aboquen els barrancs de Trasmasierra i Alaines.

El paisatge, que és un exemple paradigmàtic del relleu subàrid, amb serres, glacis i la llacuna de les Salines, que abans de la dessecació ocupava 1,5 km2, amb 5 km de perímetre. Una revinguda del nivell de les aigües el 1751 obligà a desplaçar el poble 1 km al nord-oest. La meitat del terme és ocupat per pastura, pinedes i garriga rasa.

Agricultura de secà dominada per la vinya, que és el conreu més important. Ramaderia de llana. Àrea comercial de Villena.

El poble té un traçat quadriculat. L’església parroquial és dedicada a sant Antoni Abat.

Saix (Alt Vinalopó)

9 Respostes

Municipi de l’Alt Vinalopó (País Valencià): 63,48 km2, 471 m alt, 9.696 hab (2015)

(cast: Saj o Sax) Situat en zona de parla castellana, a la serralada Pre-bètica valenciana, entre els contraforts de la serra de les penyes Roges, al nord, la serra de l’Arguenya, a l’est i la serra de Cabrera a l’oest, a la vall del Vinalopó, que travessa el terme de nord a sud, entre Elda i Villena, el terme s’estén a banda i banda del riu i és accidentat per diverses serres que no superen els 900 m.

La major part del territori conreat és de secà: vinya, oliveres i cereals; al regadiu (350 ha), s’hi conreen arbres fruiters i hortalisses. Hi és important la indústria, sobretot la del calçat i d’altres derivats de la pell. La població té actualment un signe demogràfic ascendent.

La vila és a la dreta del Vinalopó, al peu de l’antic castell de Saix, actualment restaurat; església parroquial de Santa Maria (segle XVI), renaixentista, amb elements gòtics.

El municipi també comprèn la colònia de Santa Eulàlia.

Canyada de Biar, la (Alt Vinalopó)

2 Respostes

Municipi de l’Alt Vinalopó (País Valencià): 19,32 km2, 558 m alt, 1.242 hab (2014)

(cast: la Cañada) Situat al vessant septentrional de la serra de Sant Cristòfol, a la vall de Biar, al sistema subbètic valencià, al nord-oest d’Alacant. Hom reserva prop de la meitat del terme a matolls i espartars espontanis.

Els recursos econòmics del municipi es basen en l’agricultura, amb predomini del secà (olivera, cereals i vinya); el regadiu (arbres fruiters, cereals i hortalisses) s’alimenta de les aigües de la vall de Beneixama i del Vinalopó. Bestiar oví. Àrea comercial de Villena.

El poble, que agrupa gairebé tota la població del municipi, es troba al peu de la serra de Sant Cristòfol. Formà part, fins al 1795, del terme de Biar, després depengué de Beneixama i del Camp de Mirra, del qual se separà el 1843.

Enllaç web: Ajuntament

Camp de Mirra, el (Alt Vinalopó)

9 Respostes

Municipi de l’Alt Vinalopó (País Valencià): 21,8 km2, 590 m alt, 437 hab (2014)

Estès per la vall de Biar, a la conca alta del Vinalopó, que corre pel sud del terme, a la falda de la serra de Beneixama. Bona part del territori és ocupada per pastures.

Els conreus, predominantment de secà (oliveres i vinya), ocupen una tercera part de la superfície i són la base de l’economia local; les sèquies derivades del Vinalopó fan possible el regadiu (hortalisses, llegums i farratges). Àrea comercial de Villena.

El poble és al peu del tossal de Sant Bartomeu, on hi ha restes de l’antic castell islàmic d’Almirra, on tingué lloc el tractat d’Almirra, i també restes ibèriques. L’església parroquial de Sant Bartomeu, que va donar origen al poble, és del segle XVIII. Per Nadal hi tenen lloc les populars Festes dels Folls.

Enllaç web: Ajuntament

Biar (Alt Vinalopó)

32 Respostes

Municipi de l’Alt Vinalopó (País Valencià): 98,2 km2, 700 m alt, 3.670 hab (2014)

Estès per la vall de Biar. El relleu és accidentat per la serra de Mariola, al nord-oest d’Alacant.

Tradicionalment la vida econòmica del municipi ha estat agrícola, amb gran predomini dels conreus de secà (oliveres, cereals, vinya) sobre els de regadiu (hortalisses). La ramaderia (porcina i ovina) té una certa importància. Hi ha apicultura. Darrerament, però, la indústria, de tradició alimentària, s’ha desenvolupat i s’ha obert a altres sectors per influència dels nuclis industrials veïns, especialment d’Onil. Àrea comercial de Villena. La població, amb algunes oscil·lacions, tendeix més aviat a augmentar.

La vila, d’origen islàmic, s’estén al voltant d’un turó coronat pel castell de Biar, molt ben conservat, que defensava el port de Biar. Hi destaca l’església parroquial de Sant Cristòfor, amb elements gòtics, a l’interior, i renaixentistes, a l’exterior.

Dins el terme hi ha el santuari de la Mare de Déu de Gràcia i les caseries de les Casetes de Gil, Fontalbres, les Fontanelles, Marcota, Patiràs, l’Arguenya i Sanxet.

Beneixama (Alt Vinalopó)

13 Respostes

Municipi de l’Alt Vinalopó (País Valencià): 34,89 km2, 592 m alt, 1.738 hab (2014)

(cast: Benejama) Situat a la vall de Biar, a la dreta del Vinalopó, entre les serres de la Solana i de les Fontanelles, fins a la serra d’Ontinyent i la serra de Beneixama, a l’oest d’Alcoi. Parts de les terres no cultivades són dedicades al pasturatge.

La principal activitat econòmica del municipi és l’agricultura de secà (vinya, oliveres, ametllers i fruiters), complementada pel regadiu (que produeix una varietat de poma que porta el nom de la vila, i hortalisses) i algunes indústries, principalment alimentàries, i també tèxtil i de joguines. Àrea comercial de Villena, dependent d’Alacant.

La vila, prop de la carretera d’Ontinyent a Villena, es formà a partir d’una antiga alqueria islàmica despoblada, s’independitzà del municipi de Biar el 1795. L’església parroquial de Sant Joan va ser construïda el 1841.

Dins el terme es troba el llogaret del Salze i la caseria de les Cases del Mestre.

Enllaç web: Ajuntament

Arguenya, l’

10 Respostes

(Biar, Alt Vinalopó)

Caseriu, situat a la capçalera de la rambla de la Torre, prop del límit amb el terme de Saix.

Hi passa la carretera de Saix a Onil i a Castalla, la qual es bifurca al coll de l’Arguenya, la divisòria amb la conca del riu de Montnegre i termenal dels municipis de Biar, Castalla i Onil.

Al sud d’aquest caseriu, entre Castalla i Saix, es troba la serra de l’Argenya que culmina a la Replana (1.128 m alt).