(Boadella i les Escaules, Alt Empordà)
(o de Darnius-Boadella) Pantà del riu Muga, inaugurat el 1969.
Té 3,6 km2 de superfície i inunda part dels termes de Darnius i Sant Llorenç de la Muga.
S’aprofita per regular el riu, regar i produir electricitat.
(el Port de la Selva, Alt Empordà)
Cap de la costa, a ponent del municipi.
Hi ha instal·lat el far d’Arnella, a l’entrada de la badia del Port de la Selva.
(Pau, Alt Empordà)
Poble, situat al sud del terme, prop del sector pantanós de Castelló d’Empúries. L’església és dedicada a sant Salvador.
Hi ha un casal fortificat del segle XV.
(Figueres, Alt Empordà)
Poble (19 m alt) i antic municipi, annexat voluntàriament el 1975 a l’actual. És a l’esquerra del riu Manol, a uns 2 km, a llevant, de la ciutat de Figueres.
L’església parroquial de Sant Joan és romànica, d’una sola nau, amb dos cossos afegits posteriorment; havia estat possessió del monestir de Vilabertran.
L’antic terme comprenia, a més, el poble de Palol de Vila-sacra.
(Sant Climent Sescebes, Alt Empordà)
Poble, situat a banda i banda de la riera d’Anyet, aigua avall del poble. L’església era sufragània de la parròquia de Sant Climent.
El lloc és esmentat ja el 882. Formà part del comtat d’Empúries.
(Maçanet de Cabrenys, Alt Empordà)
Poble, al sector meridional del terme, a la dreta de la riera d’Arnera.
L’església parroquial de Sant Pere, d’origen romànic, actualment sufragània de la de Maçanet, fou des del 1364 possessió, igual com el poble, de la canònica de Vilabertran.
Formà part de la batllia de Figueres.
(Espolla, Alt Empordà)
Poble, al peu del sector muntanyós, vora un afluent de capçalera de l’Orlina.
Prop seu fou descoberta (i excavada) al primer quart del segle XX la notable necròpoli dels Vilars, de l’època hallstàttica.
(Ventalló, Alt Empordà)
Poble, situat a l’esquerra del Fluvià, al nord-oest del cap del municipi.
L’església parroquial és dedicada a sant Genís, i fou possessió del monestir de Sant Pere de Rodes. Formà part del comtat d’Empúries.
Dins el seu terme hi ha la masia i antiga parròquia de Palol de Fluvià.
Poble, al peu del turó d’Altrera, a la vora de la riera de Vilarnadal, afluent per la dreta del Llobregat d’Empordà.
L’església parroquial és dedicada a sant Pere. Hi ha el castell de Vilarnadal, documentat des del segle XV.
(Cistella, Alt Empordà)
Poble, situat al sector muntanyós del nord del terme, a la capçalera de la riera de Vilarig, que aflueix amb la de Cistella al riu Manol.
El lloc és esmentat ja el 978, i la parròquia de Sant Martí a mitjan segle XII.
El castell de Vilarig, molt reformat als segles XVI-XVII, és un notable edifici de planta quadrangular, amb restes de l’antic vall i notables portes i finestres i altres elements de l’antiga fortificació. És esmentat ja el segle XV, i inicialment en foren senyors els Vilarig, que a l’inici del segle XVII enllaçaren amb els Lanuza.
Dades dels Països Catalans 