(Agres, Comtat / Albaida, Vall d’Albaida)
Cim culminant (889 m alt) de la serra d’Agullent, termenal dels dos municipis.
Al vessant septentrional, dins el terme d’Albaida, hi ha les restes del poblat ibèric de la Covalta, excavat per Isidre Ballester i Tormo vers el 1920, els materials del qual es conserven al Museu de Prehistòria de València.
Fou el primer poblat ibèric excavat del País Valencià, tot i que encara no ha estat publicat detalladament. Correspon al segle IV aC.
Poble, a la dreta del riu d’Albaida, aigua avall i a molt poca distància d’aquesta ciutat.
Poblat de moriscs fins a l’expulsió decretada el 1609 (en aquest any era habitat per 63 famílies), fou repoblat i es mantingué jurisdiccionalment independent fins al 1888, any que fou annexat a Albaida.
La parròquia fou creada el segle XVI (fins aleshores havia depès d’Albaida). Formava part del marquesat d’Albaida.
Municipi i capital comarcal de la Vall d’Albaida (País Valencià): 35,25 km2, 323 m alt, 6.031 hab (2014)
Situat entre el riu Clariano i la serra d’Agullent. El sector més muntanyós és cobert de brolles i de boscos de pi blanc.
El municipi, que fa anys havia patit una forta emigració, s’ha convertit darrerament en receptor d’immigració gràcies a la transformació de l’activitat agrícola, bàsicament de secà, i a l’evolució de la indústria tèxtil.
A la ciutat, d’origen musulmà, hi ha l’antic palau senyorial dels Marquesos d’Albaida, l’església arxiprestal, d’estil gòtic, i l’antic convent caputxí, del mateix estil. Darrerament, en una de les torres del palau senyorial s’ha ubicat el Museu Internacional de Titelles d’Albaida, l’únic d’aquestes característiques existent a l’estat espanyol.
Dins el terme es troben l’antic convent dominicà de Santa Anna d’Albaida, el poble d’Aljorf i prop d’un centenar de masies.
Enllaç web: Ajuntament
Dades dels Països Catalans 