Arxiu d'etiquetes: Alaior

Alcaidús

(Alaior, Menorca)

Possessió, prop del límit amb Maó. A la seva vora es troba el poblat talaiòtic de Sant Vicent d’Alcaidús.

Alaior, penyes d’

(Alaior, Menorca)

Sector de la costa de migjorn, entre les platges de son Bou i Calescoves, format per un llarg penya-segat, rogenc, interromput per la cala de Llucalari, la cala de Sant Llorenç i cala en Porter.

Alaior (Menorca)

Municipi de Menorca (Illes Balears): 109,9 km2, 132 m alt, 9.162 hab (2014)

Situat entre els termes de Maó i d’es Mercadal i la costa de migjorn.

L’agricultura, bàsicament de secà, ocupa dues terceres parts del territori, la resta són pinedes i alzinars. La principal activitat econòmica del municipi és, però, amb l’explotació turística del sector de Marina (sobretot cala en Porter), la indústria del calçat, i també la bijuteria, els formatges i la licoreria.

El nucli antic de la ciutat es troba damunt un turó, al voltant de l’església arxiprestal de Santa Eulàlia. Després del terratrèmol del 1654 es van construir de nou l’església parroquial, amb estil gòtic, el convent franciscà de Sant Dídac i l’antic hospital. La part vella conserva, a més, moltes cases particulars construïdes als segles XVII i XVIII.

Dins el terme es troba l’antiga església de Sant Llorenç de Binixems, i també les estacions prehistòriques de Torralba, de sa Torre d’en Gaumés, d’Alcaidus, de Rafalrubí i de Calescoves, a més de la basílica paleocristiana de son Bou.

Enllaç web: Ajuntament

Comas i Camps, Margarida

(Alaior, Menorca, 25 novembre 1892 – Exeter, Anglaterra, 28 agost 1973)

Biòloga i pedagoga. Professora de la Universitat de Barcelona fins al 1936, any en què es traslladà a Bilbao, i el 1937, a la Gran Bretanya.

Obres seves són: Las escuelas nuevas inglesas (1930), El método MacKinder (1930), La coeducación de los sexos (1931) i El método de proyectos en las escuelas urbanas (1931).

Gonyalons i Coll, Guillem

(Alaior, Menorca, 25 maig 1642 – Barcelona, 12 agost 1708)

Eclesiàstic austriacista. Professà al convent d’agustins de Barcelona (1658).

Fou qualificador del Sant Ofici i examinador del bisbat de Barcelona i fou provincial del seu orde (1687).

Bisbe de Solsona (1699-1708), fou l’únic bisbe del Principat que simpatitzà de bon principi amb la causa del rei-arxiduc Carles III, al qual reté homenatge.

Fou membre de la junta d’eclesiàstics de Carles III fins a la cort de 1705-06, en que actuà d’habilitador del braç eclesiàstic.