Arxiu d'etiquetes: Alaior

Bou, basílica de son

(Alaior, Menorca)

Basílica paleocristiana. Excavada el 1952 dins la possessió de son Bou, arran de mar.

És de planta rectangular (52,2 x 12,4 m), de tres naus, amb entrada per un pròtir que dóna a un nàrtex, el qual comunica amb el temple a través de tres portes. Al fons hi ha un absis central semicircular, amb una cambra a cada cantó, una de les quals conté una piscina baptismal cilíndrica, monolítica.

La construcció ha estat datada de vers la meitat del segle V, i la piscina, de cap a la fi del segle VI. El culte hi perdurà fins a l’època islàmica.

Binixems

(Alaior, Menorca)

Possessió i antiga cavalleria, prop del puig Menor. Hi ha unes escoles rurals.

A la vora hi ha el santuari i antiga parròquia de Sant Llorenç de Binixems.

Biniguarda

(Alaior, Menorca)

Antiga possessió, al nord-est de la vila, subdividida en Biniguarda Nou i Biniguarda Vell, prop d’aquest hi ha importants monuments megalítics: talaiots, un bon exemplar de sala hipòstila, a més de les coves de s’Encantament, amb gravats rupestres cruciformes.

Biniac

(Alaior, Menorca)

Possessió i estació arqueològica.

Hi ha una pedrera antiga, un talaiot, una taula i diverses navetes.

Barçola i Cardona, Miquel

(Alaior, Menorca, 15 març 1588 – 9 juliol 1644)

Batlle d’Alaior. Havent desembarcat uns dos-cents moros al nord de Menorca, organitzà la defensa contra els invasors.

Reeixí a repel·lir-los, però morí després de la contesa.

Alscaions

(Menorca)

Un dels quatre districtes en què estigué dividida l’illa durant l’època islàmica.

Ha estat identificat, aproximadament, amb l’antic terme d’Alaior.

Alcaidús

(Alaior, Menorca)

Possessió, prop del límit amb Maó. A la seva vora es troba el poblat talaiòtic de Sant Vicent d’Alcaidús.

Alaior, penyes d’

(Alaior, Menorca)

Sector de la costa de migjorn, entre les platges de son Bou i Calescoves, format per un llarg penya-segat, rogenc, interromput per la cala de Llucalari, la cala de Sant Llorenç i cala en Porter.

Alaior (Menorca)

Municipi de Menorca (Illes Balears): 109,9 km2, 132 m alt, 9.162 hab (2014)

Situat entre els termes de Maó i d’es Mercadal i la costa de migjorn.

L’agricultura, bàsicament de secà, ocupa dues terceres parts del territori, la resta són pinedes i alzinars. La principal activitat econòmica del municipi és, però, amb l’explotació turística del sector de Marina (sobretot cala en Porter), la indústria del calçat, i també la bijuteria, els formatges i la licoreria.

El nucli antic de la ciutat es troba damunt un turó, al voltant de l’església arxiprestal de Santa Eulàlia. Després del terratrèmol del 1654 es van construir de nou l’església parroquial, amb estil gòtic, el convent franciscà de Sant Dídac i l’antic hospital. La part vella conserva, a més, moltes cases particulars construïdes als segles XVII i XVIII.

Dins el terme es troba l’antiga església de Sant Llorenç de Binixems, i també les estacions prehistòriques de Torralba, de sa Torre d’en Gaumés, d’Alcaidus, de Rafalrubí i de Calescoves, a més de la basílica paleocristiana de son Bou.

Enllaç web: Ajuntament

Comas i Camps, Margarida

(Alaior, Menorca, 25 novembre 1892 – Exeter, Anglaterra, 28 agost 1973)

Biòloga i pedagoga. Professora de la Universitat de Barcelona fins al 1936, any en què es traslladà a Bilbao, i el 1937, a la Gran Bretanya.

Obres seves són: Las escuelas nuevas inglesas (1930), El método MacKinder (1930), La coeducación de los sexos (1931) i El método de proyectos en las escuelas urbanas (1931).