Arxiu d'etiquetes: advocats/des

Moyà i Gilabert, Llorenç

(Binissalem, Mallorca, 6 gener 1916 – Palma de Mallorca, 31 octubre 1981)

Escriptor i advocat. Un dels darrers seguidors de l’Escola Mallorquina.

Va publicar La bona terra (1949), Ocells i peixos (1953), Flos sanctorum (1956), Debades t’obren solcs els novilis, Ulisses… (1957), Via Crucis (1961), etc.

A part de la narració A Robines també plou (1958), conreà el teatre, basat en faules clàssiques o en la història mallorquina: Fàlaris (1962), El fogó dels jueus (1963), Una tragèdia i una farsa (1969) i El ball de les baldufes (1981).

Moxó * -germans-

Benet Maria de Moxó  * Veure> Benet Maria de Moixó i de Francolí (arquebisbe català de Charcas, Bolívia, 1763-1816).

Josep Antoni de Moxó  * Veure> Josep Antoni de Moixó i de Francolí (advocat i noble català, 1751-1810).

Maria Josefa de Moxó  * Veure> Maria Josefa de Moixó i de Francolí  (monja bernarda catalana, segles XVIII-XIX).

Morell i Rullan, Pere Joan

(Sóller, Mallorca, vers 1785 – Palma de Mallorca, 1867)

Advocat, polític i escriptor. Doctor en drets, fou jutge de Manacor (1821), diputat a corts (1837-38, 1838-39), membre de la Societat d’Amics del Païs i catedràtic a l’Institut Balear.

Publicà, entre altres obres, Investigaciones filosófico-políticas sobre la naturaleza del fomento y su influencia en la prosperidad pública (1834) i De la libertad considerada como elemento de fuerza y como elemento de debilidad (1839).

Montaner i Font, Francesc

(Palma de Mallorca, segle XVI – 1646)

Historiador i advocat. Li fou atorgat títol de cavaller. És autor d’una obra en llatí que recull els elogis de l’obra i la persona de Ramon Llull. Intervingué, el 1612, al procés de beatificació d’aquell.

Escriví dos treballs notables i inèdits: Història del regne de Mallorca i Coses de cavallers d’aquesta illa de Mallorca.

Miquel i Diego, Vicent

(la Nucia, Marina Baixa, 2 desembre 1939 – València, 1 abril 2006)

Advocat i activista polític i cultural. Germà de Carme. Secretari general de l’ajuntament de València durant més de vint anys. Col·laborà a “Serra d’Or” i d’altres revistes.

És autor de L’Església valentina i l’ús de la llengua vernacla (1965) i del fulletó La llengua valenciana i l’Església.

Mayans y Enríquez de Navarra, Luis

(Requena, Plana d’Utiel, 24 juliol 1805 – Madrid, 14 setembre 1880)

Polític moderat i advocat. Fou diputat a corts en diverses legislatures i ministre de gràcia i justícia als gabinets González Bravo i Narváez. Ocupà diversos càrrecs públics i fou el qui preparà el Concordat del 1851.

Retirat de la política activa d’ençà de l’any 1868, es reservà la investidura de diputat a corts.

Massanet i Beltran, Jeroni

(Palma de Mallorca, 1872 – 31 desembre 1934)

Polític i advocat. El 1914 fundà la societat Foment de Civisme i el seu setmanari “La Vanguardia Balear”, des d’on popularitzà el pseudònim de Manitas. Presidí el Foment en diverses ocasions, i a partir del 1931 convertí el setmanari en un exclusiu òrgan personal.

Polemista brillant, el moviment cívic que volgué impulsar es resentí de l’ambigüitat entre uns afanys regeneracionistes i culturalistes, una crítica dels vicis de les democràcies parlamentàries i unes poc concretes finalitats polítiques.

És autor de La reforma constitucional. Lo que se intenta y lo que debería hacerse (1929), on es mostra partidari de la descentralització administrativa, la puresa del sufragi i la llibertat d’expressió.

Martínez i Ricart, Julià

(Sogorb, Alt Palància, 1817 – 1884)

Advocat i polític. Estudià lleis a València i fou catedràtic a la universitat valenciana (1840).

Afiliat al partit progressista, fou dues vegades diputat a corts i fiscal del Tribunal Suprem. El 1854 havia estat nomenat alcalde de Sogorb.

Martínez i Bonet, Vicent

(València, segle XVIII – segle XIX)

Advocat, polític i escriptor. Fou diputat a corts (1809-10) i ocupà alguns càrrecs de l’administració jurídica valenciana.

És autor de diversos escrits, com l’assaig El patriotisme, l’estudi Retrato del abogado perfecto (1794) i el recull Diferentes piezas literarias, políticas y morales.

Maldonado i Almenar, Joaquim

(València, 7 setembre 1907 – 31 gener 2009)

Advocat i promotor cívic i cultural. Estudià dret a la Universitat de València i comerç a l’escola d’aquesta especialitat. Exercí l’advocacia de 1929 a 1935, i aquest any fou nomenat corredor de comerç.

Els anys 1930 fou membre de la Dreta Regional Valenciana, però la confrontació creixent entre dretes i esquerres durant la Segona República, l’empresonament a què fou sotmès durant tres mesos a l’inici de la Guerra Civil juntament amb el seu germà i el seu pare, i l’hostilitat dels milicians, que l’obligaren a ocultar-se, el portaren a fer costat al bàndol franquista, a l’exèrcit del qual s’incorporà el 1937, i en el qual arribà a ocupar el grau de tinent provisional auxiliar de l’estat major.

El 1939, disconforme amb els dictats de la Falange, abandonà l’exèrcit. Posteriorment, reprengué l’advocacia i se situà com un dels personatges més influents de la ciutat de València, i s’acostà a l’oposició democràtica de centre, enfrontant-se també al règim, com quan l’any 1958 promogué i participà en una protesta des del diari “Las Provincias” i l’alcaldia de València contra la inhibició del govern espanyol davant les destrosses causades per les inundacions a la ciutat aquest any.

President de l’Ateneu Mercantil de València (1955), dóna impuls a aquesta institució, a la qual dotà d’una directiva plural i hi difongué el moviment europeista. Fou també president de la Societat Econòmica d’Amics del País, i a través d’aquesta fou bàsica la seva contribució a projectes com el Pla Sud de la ciutat o la fundació del borsí i, més tard de la Borsa de València (1981).

Fou també president del Consell per al Foment de la Llengua i Cultura Valenciana, destacat dirigent d’Unió Democràtica del País Valencià i president de la Fundació Ausiàs Marc i de la junta de fundadors del “Diario de Valencia” (1980).

Retirat de la vida pública a llarg dels anys 1980, el 2000 fou guardonat amb la Medalla d’Or de la Ciutat de València.