Arxiu d'etiquetes: advocats/des

Puig i de Samper, Josep Maria

Deixa un comentari

(València, 8 desembre 1753 – Madrid, 25 novembre 1834)

Advocat i polític. Fou nomenat oïdor de l’audiència de Mallorca i, més tard, regent de la de Saragossa (1794), d’on passà a la de Granada (1800).

Fou també membre del Consell Reial de Castella (1804), regent del Regne per les Corts de Cadis (1810) i ministre del Tribunal Suprem de Justícia (1814-24). Durant la minoritat de la princesa Isabel fou nomenat membre del Consell de Govern.

Entre els seus escrits excel·leix Sobre la importancia de la administración de justicia en lo criminal (1801).

Prohens i Bennàsser, Jaume Antoni

Deixa un comentari

(Felanitx, Mallorca, 1799 – Palma de Mallorca, 1865)

Advocat, antiquari, poeta i lingüista. Llicenciat en dret, fou catedràtic de lleis a la universitat balear. Fou un dels fundadors de l’Acadèmia Mallorquina de Literatura, Antiquitats i Belles Arts, de la qual escriví els estatuts. Reuní una notable col·lecció d’antiguitats, incunables i còdexs lul·lians.

Projectà de recollir les poesies cultes i cançons populars de Mallorca, per a la qual cosa féu una circular impresa (el 1838 o el 1841) en vers que repartí entre els literats mallorquins. Sembla que escriví un diccionari i una ortografia mallorquina.

És autor d’entremesos, entre altres Testament original d’es porc d’Enguany… (1845), Sa criada radoladissa… (1847), una Representació del rei Herodes i la Sibil·la (1847) i un llarg poema, en metres diferents, Origen del mirinyac (1858).

Prieto i Caules, Rafael

Deixa un comentari

(Maó, Menorca, 25 desembre 1834 – Madrid, 11 novembre 1913)

Advocat i polític. Regidor i tinent d’alcalde de Maó, dimití el 1866 per incompatibilitat amb la política de Nárvaez. Fou secretari de la Junta Revolucionària de Maó el 1868 i elegit diputat pel partit progressista a les corts del 1869.

Fou després director general de duanes i diputat per Menorca el 1871 i el 1872. Havent passat al camp republicà, fou de nou diputat per Menorca en quatre ocasions entre el 1886 i el 1899.

Pou i Moreno, Ferran

Deixa un comentari

(Palma de Mallorca, 1876 – 1949)

Advocat i polític republicà. Regidor, fou a partir de 1912-13 reformista. El 1917-18 figurà en el Bloc Assembleista. S’uní el març de 1931 al Front Antimonàrquic i el 14 d’abril de 1931 es féu càrrec amb Francesc Julià i Jaume Bauzà de la diputació.

Assolí una gran anomenada com a advocat laboralista (defensà en diverses ocasions Llorenç Bisbal i d’altres dirigents obrers) i intervingué en alguns judicis molt populars (així el 1934 com a acusador privat contra els carrabiners que mataren els contrabandistes germans Isern Vidal a Alcúdia).

Pou i Magraner, Jeroni

3 Respostes

(Palma de Mallorca, 5 gener 1854 – 5 novembre 1922)

Polític republicà. Advocat, fou el principal organitzador del Partit d’Unió Republicana el 1896 i fundador i director la major part del temps del diari “La Unión Republicana” (1896-1904). El 1910 creà el setmanari “El Ideal”.

Regidor (1897 i 1901) i diputat provincial (1911), formà part de la conjunció republicana-socialista en 1910-12, però després se n’anà amb Melquíades Álvarez i fundà a Mallorca el Partit Reformista (1913). En 1917-18 s’uní al Bloc Assambleista.

Pons i Marquès, Fèlix

1 Resposta

(Palma de Mallorca, 16 febrer 1910 – 23 febrer 1970)

Advocat i polític. Membre del partit regionalista, fou regidor de l’ajuntament de Palma durant la República. Advocat de prestigi i especialista en dret foral balear, fou degà del Col·legi d’Advocats de Balears en 1956-61.

Relacionat amb l’oposició demòcrata-cristiana al franquisme, participà en la reunió de Munic de 1962, després de la qual fou desterrat a les Canàries.

Fou el pare de Fèlix Pons i Irazazábal.

Pons i Irazazábal, Fèlix

1 Resposta

(Palma de Mallorca, 14 setembre 1942 – 2 juliol 2010)

Advocat i polític. Fill de Fèlix Pons i Marquès.

Diputat pel PSOE des del 1977. Ministre d’Administració Territorial (juliol 1985 – juliol 1986) en el govern socialista de F. González, després fou president del congrés de diputats durant tres legislatures (1986-96); en cessar del càrrec es retirà de la vida política.

Pomares i Monleón, Manuel

Deixa un comentari

(Alacant, 1904 – Ciutat de Mèxic, Mèxic, 28 novembre 1972)

Escriptor i advocat. Publicà a Alacant les seves obres titulades Voces de voceros (1929) i Delincuencia política (1929), a més de la novel·la El eterno sendero (1934).

Planas -varis bio-

Deixa un comentari

Antoni Planas  (Illes Balears, segle XIX)  Advocat. Germà de Damià. És autor de diversos escrits de caràcter jurídic i d’un estudi genealògic sobre la família nobiliària dels Pax.

Damià Planas  (Illes Balears, segle XIX)  Escriptor i advocat. Germà d’Antoni. Publicà, el 1844, uns Elementos de filosofía moral y religiosa.

Lleonard Planas  (Palma de Mallorca, 1722 – 1813)  Llatinista. És autor de Cesaraugusta fortitudinis speculum, poema inspirat en la resistència de Saragossa contra l’exèrcit napoleònic, i d’altres escrits també en llatí.

Pla i Durà, Joan Ignasi

Deixa un comentari

(Atzeneta d’Albaida, Vall d’Albaida, 31 juliol 1959 – )

Polític i advocat. Diplomat en administracions públiques, des de l’àrea de cultura de l’ajuntament de València impulsà el Palau de la Música. Posteriorment fou secretari general tècnic de l’Institut de la Joventut de la Generalitat Valenciana (1991-95), i l’any 2000 fou elegit secretari general del PSPV.

En les eleccions autonòmiques del 2003, encapçalà la candidatura del PSPV-PSOE i aconseguí, amb 36 escons, prendre’n un al PP, tot i que els populars conservaren la majoria absoluta. El congrés del PSPV-PSOE el reelegí al juliol de 2004 com a secretari general del partit i, altre cop al capdavant del PSPV, fou novament derrotat en les eleccions a les Corts Valencianes del maig de 2007, tot i guanyar dos escons.

El mes d’octubre dimití el càrrec arran d’unes informacions aparegudes a la premsa relatives a una suposada irregularitat en la contractació d’obres al seu domicili, les quals Pla qualificà de pressió de certs grups mediàtics amb l’objectiu d’apartar-lo del càrrec.

Posteriorment a la seva dimissió, una gestora provisional encapçalada per Joan Lerma es féu càrrec del partit fins al setembre de 2008, que Jordi Alarte i Gorbe fou elegit nou secretari general.