(Abella de la Conca, Pallars Jussà)
Caseria, vora el coll de Baió, divisòria d’aigües entre els rius d’Abella i de Rialb.
(Abella de la Conca, Pallars Jussà)
Caseria, vora el coll de Baió, divisòria d’aigües entre els rius d’Abella i de Rialb.
(Abella de la Conca, Pallars Jussà)
(o les Cases de Capdecarreu) Grup de bordes (1.390 m alt), a la capçalera del riu de Carreu.
(Abella de la Conca, Pallars Jussà)
Contrafort (1.850 m alt) de les serres interiors del Pre-pirineu català, integrat dins la conca de Tremp, la qual divideix entre Conca de Dalt (Tremp) i Conca de Baix (la Pobla de Segur), al sud de la serra del Boumort, constituïda per un anticlinal calcari i orientada d’est a oest.
La vegetació és formada per pinassa, pi roig i pi negre. Els matolls s’estenen al vessant meridional aprofitats per a la ramaderia ovina.
Per sota dels 1.400 m, en aquest mateix vessant, hi ha l’escàs poblament en masies.
(Abella de la Conca, Pallars Jussà)
(o les Cases de Carreu) Despoblat, a la part alta de la vall de Carreu, a la dreta del riu.
La jurisdicció pertanyia al baró d’Abella, que en conservà la propietat després de la supressió de les senyories.
Al segle XIX formà un ajuntament amb Bóixols i, eclesiàsticament, depenia de Montanissell (Alt Urgell).
(Abella de la Conca, Pallars Jussà)
Santuari de la Mare de Déu de Carrànima, a 1.624 m alt, al cim de la serra de Carrànima, alineació muntanyosa de direcció est-oest, limitada pels forats d’Abella i de Bóixols, al sud de la serra de Carreu, que separa la vall d’Abella de la conca de Tremp.
(Abella de la Conca, Pallars Jussà)
Poble (1.145 m alt), a la dreta del riu de Rialb, al límit amb l’Alt Urgell.
De la seva parròquia de Sant Vicenç depenien les dels Prats (Coll de Nargó, Alt Urgell) i de la Rua.
Municipi del Pallars Jussà (Catalunya): 78,27 km2, 956 m. alt, 181 hab (2016)
Situat a l’est de la conca de Tremp. De relleu parcialment muntanyós amb zones planes a les valls dels rius Abella, Carreu i Rialb. A la part muntanyosa del terme, pastures i boscos de pins, roures i alzines.
L’agricultura de secà és, juntament amb la ramaderia ovina, la base econòmica del municipi.
El poble, assentat a la zona baixa d’un coster, té part de les cases, moltes d’elles abandonades, semi-excavades a la roca. Església parroquial de Sant Esteve, d’estil romànic, d’on és original el famós retaule gòtic de Santa Maria, pintat per Pere Serra cap al 1375 i actualment al Museu Diocesà de la Seu d’Urgell.
El municipi comprèn, a més, els pobles i caserius de Bóixols, la Rua, Faidella, Carreu, Capdecarreu i la Torre d’Eroles.
Enllaços web: Ajuntament – Estadístiques