Arxiu d'etiquetes: 1476

Valentí, Ferran

Deixa un comentari

(Illes Balears, segle XV – 1476)

Escriptor. És documentat des del 1440. Mantingué relacions literàries amb humanistes italians, principalment amb Leonardo Bruni d’Arezzo, de qui fou deixeble, i Antonio Beccadelli Il Panormita, i escriví en un llatí prou correcte epístoles en prosa i poesies, algunes d’elles en versos sàfics.

En català la seva obra conservada es redueix a un parlament pronunciat al desembre de 1467 davant el consell de Mallorca i d’una traducció, molt al peu de la lletra i en un català sense trets dialectals, de les Paradoxes de Ciceró, feta vers l’any 1450.

En el seu pròleg, fa una breu exposició sobre els traductors i els escriptors en llengua vulgar i hi cita amb elogi Dante, Petrarca, Boccaccio, Ceco d’Ascoli, Arnaud Daniel (que considerava català), Ramon Llull i Bernat Metge, del qual assenyala dues de les principals fonts de Lo somni (les Tusculanes, de Ciceró, i el Corbaccio, de Boccaccio).

Sogorb, ducat de

17 Respostes

(País Valencià, segle XV – segle XVII)

Títol concedit el 1476 per Joan II el Sense Fe al seu cosí l’infant Enric d’Aragó i de Pimentel, que fou lloctinent de València. El seu fill Alfons d’Aragó (mort 1563) el succeí en el ducat. Es casà amb Joana (I) de Cardona i va ésser cabdill dels reialistes a la Germania.

El seu nét Enric d’Aragó i Cardona (mort 1640), sisè duc de Sogorb, va ésser virrei i capità general de Catalunya. El 1670, en morir el setè duc de Sogorb, aquest ducat es va refondre amb la casa ducal de Medinaceli.

Borja i Cattanei, Joan de

6 Respostes

(Roma, Itàlia, 1476 – 14 juny 1497)

Segon duc de Gandia. Fill d’Alexandre VI i germà de Jofre, de Lucrècia i de Cèsar de Borja. Heretà el ducat el 1488, a la mort del seu altre germà Pere Lluís. El 1494 obtingué d’Alfons II de Nàpols els principats de Tricarico i Teano i el ducat de Sessa.

Nomenat pel seu pare capità general de l’exèrcit pontifici, fou encarregat de combatre els Orsini (1497). Si bé fou derrotat, va rebre poc després els títols de duc de Benevento i senyor de Terracina i Pontecorvo.

Es casà amb María Enríquez, cosina germana de Ferran II de Catalunya, i foren pares de Joan i d’Isabel de Borja i Enríquez.

Morí assassinat, fet que fou atribuït al seu germà Cèsar.