(Provença, França, segle XI – Avinyó, França, 1129)
Dama. Filla de Guillem Bertran II, comte de Forcalquier, i segona muller del comte Ermengol IV d’Urgell, amb qui tingué un fill, Guillem V de Forcalquier.
A la mort del seu pare (1096), Adelaida, ja vídua, heretà el comtat de Forcalquier i anà a regir-lo amb el seu fill; així era establert un llinatge català a l’alta Provença.
(França, segle XI – 1129)
Vescomte de Besiers (1101-29). Vers el 1083 ocupà Carcassona, sufocà els avalots posteriors a la mort de Ramon Berenguer II “Cap d’estopes“, i aconseguí de Mafalda, el lliurament del comtat juntament amb la tutoria de Ramon Berenguer III.
Des del 1085, però, es titulà vescomte de Carcassona. En reclamar aquest la devolució del comtat (1096), Bernat Ató s’hi negà i fèu fracassar un setge de la ciutat el 1097. Se n’anà a la croada (1101-05) i, en tornar, hagué de reprimir una revolta dels habitants de Carcassona (1107).
El 1112 arribà a un acord amb Ramon Berenguer III, pel qual era reconeguda la sobirania nominal del comte sobre Carcassona, que fou cedida en féu a Bernat Ató.
Una altra revolta (1120) l’obligà a abandonar la ciutat, però la recuperà el 1124.
(Valladolid, Castella, 1075 – vers 1129)
Comtessa d’Urgell (1075-vers 1129). Muller d’Ermengol V d’Urgell.
Fou la mare d’Ermengol VI, nat precisament a Castella i posat, durant la seva minoritat. sota la tutela de l’avi, que exercí les seves funcions amb gran cura.
També foren filles seves Major, Estefania i Teresa.
El seu pare fou Pedro Ansúrez (Castella, segle XI – 1118) Noble de la família del Beni-Gómez. Fou tutor del seu nét Ermengol VI, que ajudà en la conquesta de Balaguer (1106).
Dades dels Països Catalans 