(Montsó, Aragó, juny 1032 – Barbastre, Aragó, 17 abril 1066)
“el de Barbastre” Comte d’Urgell (1038-66). Fill i successor d’Ermengol II d’Urgell.
Aliat de Ramon Berenguer I de Barcelona, lluità contra els sarraïns de Lleida i Saragossa, a la qual ciutat cobrà tribut, i conquerí Àger.
Morí al costat del seu sogre, Ramir I d’Aragó, en el setge de Barbastre, i fou succeït pel seu fill Ermengol IV d’Urgell.
(Catalunya, vers 1066 – 18 setembre 1131)
Vescomte de Girona (1105-32) i del Baix Urgell (1094-1132), dit també Guerau Ponç de Cabrera.
Mantingué relacions tibants amb Ermengol IV d’Urgell; però, per contra, foren cordials amb Ermengol V, el qual li confià el govern del comtat d’Urgell amb dignitat de vescomte, càrrec que continuà ocupant durant tota la minoritat d’Ermengol VI.
El 1106 participà en la conquesta de Balaguer i d’Os de Balaguer. Aquell mateix any jurà fidelitat al comte Ramon Berenguer III de Barcelona, i quan aquest dugué a terme l’expedició de les Balears es féu càrrec de la lloctinència del comtat de Barcelona, juntament amb Bernat Amat de Claramunt, vescomte de Cardona.
Dades dels Països Catalans 