Poble, situat al nord de la ciutat, al camí des Port de Sóller, al llarg del sector agrícola de la vall del torrent Major.
L’església de Sant Josep fou bastida en 1917-23 i erigida en parròquia el 1937.
Sóller, l’Horta de
Deixa un comentari
Arxiu de la categoria: Geografia
Sóller, coll de
(Bunyola, Mallorca Tramuntana)
Depressió de la serra d’Alfàbia, per on passa la carretera de Palma a Sóller.
Soliveta
(Monesma i Queixigar, Ribagorça)
Llogaret (739 m alt), a l’est del terme, a l’esquerra del torrent Sant Joan. L’església (Sant Pere) depèn de la parròquia de Monesma.
Soliva
Despoblat, al sud-oest de la vila, a l’esquerra del torrent de Tresserra.
La seva església (el Remei), que depenia de la de Claravalls, es troba a 909 m alt, mig km al nord i més amunt del nucli.
Solers * -Vilanant-
Veure> Sant Jaume dels Solers (església).
Soler, el -Andorra-
Masia i antiga caseria, a l’esquerra de la ribera d’Ordino, aigua amunt de la Cortinada.
Soledat de Foraporta, la
(o s’Hort des Ca) Barri, a llevant de la ciutat, al llarg de la carretera de Manacor, vora la bifurcació de la de Sineu.
En aquest indret, a l’antic lloc de can Blau, fou construïda l’església de la Mare de Déu de la Soledat (la imatge desaparegué el 1835) per una comunitat de mínims que fundaren el 1582, de manera estable, el primer convent mallorquí de l’orde, després de diversos intents (entre els quals, a Sant Nicolau de Portopí); traslladats el 1585 a l’interior de la ciutat, hi retornaren el 1596 i hi restaren fins el 1682, que es traslladaren, definitivament, a Santa Maria del Camí, on fundaren un convent amb la mateixa advocació.
L’església esdevingué filial de la parròquia de Santa Eulària de Mallorca i estigué al servei del barri que s’anà formant al seu entorn com a conseqüència de la parcel·lació de diversos horts: de l’hort des Ca (que donà nom al barri), de l’hort des Colomeret (més tardana) i de l’hort de s’Hostalet (a partir del 1883). A partir del 1884 s’inicià la construcció de la nova església, que el 1911 esdevenia parroquial. La urbanització s’inicià el 1891.
És, actualment, un barri industrial (ja el 1851 s’hi establí la fàbrica de teixits dita can Ribes), amb empreses de fusteria, sabateria i producció de cautxú.
Solduga * -Pallars Jussà-
Veure> el Mas de Solduga (caseria).
Soldeu
Poble (1.825 m alt), situat a la dreta de la Valira d’Encamp, a la confluència amb la vall d’Incles. Centre important d’esports d’hivern, des del 1963; actualment disposa, juntament amb la nova estació de Tarter (1981), de tres teleselles i catorze teleesquís.
A la població s’han construït blocs d’apartaments, hotels i un barri nou, situat a poca distància del poble, a l’indret on comença el telesella que puja a les pistes que s’inicien al pla dels Espiolets.
És el nucli habitat més alt d’Andorra, i un dels més alts del Pirineu.
Solcina *
Veure> Vila-seca de Solcina (vila i municipi).
Dades dels Països Catalans 