(Sant Mateu del Maestrat, Baix Maestrat)
Santuari de la Mare de Déu dels Àngels, situat al cim de la serra dels Àngels, a l’est de la vila.
El segle XVI hi havia en aquest indret una ermita de Sant Antoni; el 1584 aquesta ermita fou convertida en santuari marià pels jurats de la vila i, posteriorment, fou refet l’edifici.
Grafia tradicional del poble d’Enfesta.
Cim (3.404 m alt) culminant dels Pirineus i el més alt dels Països Catalans, al massís de la Maladeta. Es troba a l’alta conca de l’Éssera. És constituït per roca granítica i a la base afloren estrats de roques calcàries del devonià. La seva alçària és suficient perquè a les obagues hi hagi congestes i geleres com les d’Aneto (al nord), de Corones (a l’oest), de Barraca (a l’est) i de Llosars (al sud).
L’aresta nord, que davalla cap a la vall de Barrancs i separa les geleres d’Aneto i de Barrancs, és la que sobresurt menys, i s’uneix al cim a través del pas de Mahoma, que és una aresta molt estreta, d’uns 30 m de longitud, amb grans espadats a cada banda.
La cresta principal, en direcció nord-oest, més enllà del pas de Mahoma, on pren el nom de cresta de Corones, separa les geleres d’Aneto i de Corones, en direcció sud-est, devalla lleugerament a l’Espatlla d’Aneto (3.350 m) i, després, cau de manera abrupta a la bretxa de les Tempestes.
En direcció sud-oest s’estén la llarga cresta de Llosars, que separa les geleres de Corones i de Llosars, i en la qual hi ha les agulles d’Aneto.
La gelera d’Aneto té uns 80.000 m2 de superfície i un gruix màxim de 30 m, i avança uns 35 m l’any; les seves aigües de fusió contribueixen a la formació del riu de Barrancs, que es precipita al forat dels Aigualluts.
El nom d’aquest pic que, és el del poble més proper a la conca de la Noguera Ribagorçana, fou donat, al Journal de Physique, el 1817, pel físic francès Reboul, que assajà de mesurar-ne l’altitud.
La primera ascenció fou realitzada pel rus P. Cikhacev i el francès A. de Franqueville, el juliol de 1842. El 1915, el Centre Excursionista de Catalunya hi col·locà el primer llibre de registre; el 1916 hi tingué lloc la primera tragèdia de l’alpinisme a Catalunya: el benasquès Josep Sayó i l’alemany Adolf Blass moriren a causa d’un llamp al pas de Mahoma durant el descens.
La via normal d’ascensió parteix del refugi de la Renclusa, situat al nord del massís, a 2.140 m d’alt.
Poble (1.350 m alt), situat a la dreta de la Noguera Ribagorçana, enfront del poble de Senet de Barravés. És, amb la seva altitud, el poble més alt a la vall de Barravés.
Hi passa una pista forestal que arriba fins a la vall de Llauset.
(Cabanes de l’Arc, Plana Alta)
(o albufera d’Albalat o de la Ribera de Cabanes) Maresme, situat a la Ribera de Cabanes, zona costanera del terme municipal. Ocupa una extensió de 6 km2. S’asseca a l’estiu, però s’omple amb les pluges i amb la mar alta.
La facilitat amb què és corrompien les seves aigües fou la causa del despoblament d’Albalat dels Ànecs, el castell i l’església del qual encara es conserven davant l’albufera.
Placer o baix de pedra, que limita pel sud el canal d’entrada del port de Dénia.
(Andratx / Calvià, Mallorca Tramuntana)
Cap de la costa, situat entre els dos municipis, a l’est d’es Camp de Mar, l’antic port Andritxol.
Damunt el promontori es troba l’antiga torre de defensa dita torre del cap Andritxol (o del port Andritxol), construïda el 1580 i reformada dos anys més tard.
(Andratx, Mallorca Tramuntana)
Promontori de la costa, situat a la part meridional del port d’Andratx. És el cap més avançat d’aquest sector de la costa mallorquina i acaba a la punta des Frare.
Tot i que té una altitud inferior a d’altres promontoris situats al mateix sector (110 m), és limitat per penya-segats.
Municipi de Mallorca Tramuntana (Illes Balears): 81,55 km2, 101 m alt, 10.806 hab (2014)
Situat als darrers contraforts de la serra de Tramuntana. A la zona muntanyosa del terme, on abunden les pinedes i les garrigues, hi ha un dels enclavaments de margalló més importants de l’illa.
La principal font d’ingressos del municipi és el turisme, localitzat al port i a la zona costanera, L’agricultura de secà, la ramaderia, la pesca i l’explotació d’algunes pedreres completen l’activitat econòmica.
A la vila, recolzada a la muntanya, destaca l’església parroquial del segle XVIII, d’una sola nau i dedicada a sant Bartomeu i a la Mare de Déu dels Àngels.
Dins el terme es troben els nuclis de s’Arracó, es Port d’Andratx, es Camp de Mar i Sant Elm, a més d’algunes torres de defensa i les ruïnes de l’antic monestir de la Trapa.
Enllaç web: Ajuntament
Parròquia i capital del Principat d’Andorra: 30 km2, 1.013 m alt, 22.256 hab (2011)
Una de les set parròquies que formen el país. Situada al peu de la serra d’Enclar, en un replà rocós de la vora de la Gran Valira. Forma amb les Escaldes-Engordany una autèntica conurbació.
Anomenada per primera vegada a l’acta de consagració de la catedral d’Urgell (839), Andorra fou dita la Vella (o la Vila) per diferenciar-la del nom de l’estat i remarcar la seva capitalitat.
Poble típic de muntanya, va sofrir les vicissituds de la resta del país i l’any 1933, per uns incidents polítics, va entrar-hi una sola vegada la gendarmeria francesa. Després del 1943 s’inicià un procés de creixença de la població i de modernització urbanística en la direcció de la carretera Andorra la Vella-les Escaldes, fruit del turisme i el comerç. Pel juny de 1978, la parròquia fou dividida en dues: Andorra la Vella i les Escaldes-Engordany.
Enllaç web: Comú – Informació turística
