Antiga possessió, al nord-est de la vila, subdividida en Biniguarda Nou i Biniguarda Vell, prop d’aquest hi ha importants monuments megalítics: talaiots, un bon exemplar de sala hipòstila, a més de les coves de s’Encantament, amb gravats rupestres cruciformes.
Antiga possessió, a es Migjorn Gran, prop de la costa meridional de l’illa, on hi ha les platges de Binigaus o de Sant Adeodat.
És subdividida en Binigaus Nous, prop de la qual hi ha una sala hipòstila anomenada es Galliner de sa Madona, i Binigaus Vell, amb un talaiot.
Municipi del Rosselló (Catalunya Nord): 8,29 km2, 43 m alt, 4.647 hab (2013)
Situat a la confluència del Rard amb la Canta-rana, en una plana molt conreada al sud de Perpinyà.
La principal riquesa és la viticultura; gran part del territori és dedicat exclusivament a la vinya (vins de denominació d’origen controlat i vins de qualitat superior); també hi ha conreus de fruiters (albercoquers i presseguers) i d’hortalisses. Celler cooperatiu. Indústria de materials per a la construcció (ceràmica) i de mobles. Àrea comercial de Perpinyà. Població en ascens. Travessen el terme de sud a nord la carretera i l’autopista.
El poble és a l’esquerra de la Canta-rana, al voltant de l’església parroquial, romànica (segles XI-XII).
Municipi de Mallorca (Illes Balears): 151,7 km2, 47 m alt, 16.088 hab (2014)
Situat a es Raiguer, entre la badia de Pollença (on hi ha la plana de Pollença) i la serra de Sant Vicent, sector est de la de Tramuntana. Comprèn l’extrem septentrional de l’illa i la petita península de Formentor. La costa, molt retallada, abunda en cales i platges, entre les quals sobresurten, ja fora de la seva badia, rematada al nord-est pel cap de Formentor, les cales Figuera i Sant Vicent.
El terme és accidentat, amb una mínima porció dedicada als conreus de secà i de regadiu (horta de Pollença); predominen els cultius de l’olivera, els ametllers i els garrofers. Hi ha ramaderia de bestiar boví, oví, cabrum, porcí i aviram. L’afluència del turisme, a causa de l’atracció de les platges i del paisatge, ha determinat la creació d’una important indústria hotelera, a més d’haver-s’hi construït xalets i apartament; té molta anomenada Formentor, però el principal nucli de concentració turística és el Port de Pollença. Àrea comercial d’Inca.
La població, que ha oscil·lat durant tot el segle XX, experimentà un major increment a partir del decenni del 1960.
La vila és al vessant meridional del puig del Calvari. Església parroquial de la Mare de Déu dels Àngels, santuari del Calvari, antic monestir del Puig de Maria, santuari del Roser Vell. Museu de Costa i Llobera. Festival Internacional de Música.
El terme comprèn a més el castell de Pollença o castell del Rei, la fortalesa d’Albercutx, les valls de Ternelles, en Marc, Sant Vicent, Bóquer, Cuixac, Colonya, Masteguera, Santuïri, l’Almadrava i Eixartell, i les caseries de Ariant, Fartàritx i Son Marc.
Enllaços web: Ajuntament – Turisme – Ràdio
Municipi de la Ribera Baixa (País Valencià): 9,18 km2, 12 m alt, 2.546 hab (2014)
(o Polinyà de la Ribera) Situat a la plana al·luvial de la dreta del Xúquer (límit septentrional del terme), després de la seva confluència amb el riu Magre.
El terme és pla, i és regat per les sèquies derivades del riu, que fan possible l’agricultura de regadiu, la qual es dedica al conreu de les taronges. Entre les activitats industrials sobresurt la derivada de la comercialització de les taronges i la de materials per a la construcció. Àrea comercial de València. El principal augment demogràfic del segle XX fou experimentat entre el 1900 i el 1910.
El poble és a la dreta del riu; l’església parroquial de Sant Sebastià fou bastida el 1727. Fins al 1839 formà part de l’Honor de Corbera.
El municipi comprèn l’església i caseria de Sant Bernabé de Polinyà, el poble de Benicull (que s’independitzà l’any 2003) i el barri de la Muntanyeta de Benicull. També s’han trobat restes romanes.
Enllaç web: Ajuntament
Municipi de la Marina Alta (País Valencià): 3,62 km2, 14 m alt, 3.350 hab (2014)
Format l’any 1971 per la unió dels termes de Miraflor, Setla i Mira-rosa. Situat al Marquesat, a la conca del Girona.
L’agricultura és la base econòmica del municipi; al regadiu, que ocupa gran part de les terres conreades, s’hi troben fonamentalment cítrics i la resta hortalisses. Com a record del secà romanen 4 ha de vinya per a panses i raïm de taula o de balança. Àrea comercial de Dénia.
La capitalitat del municipal és al poble de Setla dels Llocs, que junt amb Mira-rosa, on hi ha l’església parroquial del Salvador, i el veí de Miraflor, foren anomenats els Llocs i van pertànyer a la mateixa jurisdicció.
Enllaç web: Ajuntament
Municipi de la Marina Alta (País Valencià): 12,55 km2, 142 m alt, 4.659 hab (2014)
(o Benitachell) Situat als vessants de la serra de Benitatxell, prop del cap de la Nau, i estès fins al litoral.
Està conreat gairebé la meitat del terme, que es destina a l’agricultura de secà; els principals conreus són els cereals, la vinya (per a panses) i els garrofers. Àrea comercial de Benissa. Regressió demogràfica (1.885 hab el 1900) fins al 1977, any en què començà un ràpid creixement demogràfic degut al turisme.
El poble és al centre del terme. L’església parroquial de Santa Magdalena fou bastida a partir del 1710.
El municipi comprèn, a més, la partida de Benitatxell i les partides i caseries de Benicambra, Abiar i Alcàsser.
Enllaç web: Ajuntament
Caseriu i antiga companyia. A l’antiga garriga de Binifadet fou fundada pels francesos la població de Sant Lluís (1781).
Antiga possessió, a l’oest del poble, subdividida en Binidalí Nou i Binidalí de sa Cala (s’hi conserva una naveta), prop de la costa, on hi ha la cala de Binidalí, amb una urbanització.
Possessió, al nord del terme.
La zona costanera més pròxima (a uns 2,5 km) és anomenada els penyals de Binidalfà.
