Veure> Sant Pere de Castanyadell (antiga parròquia i actual nucli).
Castanyadell *
Deixa un comentari
Arxiu de la categoria: Geografia
Castanesa, vall de
Vall drenada per la Valira de Castanesa, afluent per la dreta de la Noguera Ribagorçana aigua amunt del Pont de Suert, de modelatge de tipus fluvial. Comprèn l’antic terme de Castanesa i part dels de Montanui, les Paüls i Bonansa.
La capçalera, que s’estén fins al congost de Siscarri, és encerclada al nord-est per la serra de Llauset (2.910 m alt), que la separa de la vall de Barravés, i al nort-oest, per la serra Negra (2.650 m alt).
A ponent, les crestes del pic de Castanesa (2.858 m alt) fan de partió d’aigües amb la vall de Benasc, accessible pel port de Castanesa, des de la Vallhiverna, i pel coll del Baciver, per Cerler.
Segueix el pic de Baciver (2.725 m alt) i la muntanyeta de Denui (2.514 m alt), que davallen pel coll de l’Espina (1.276 m alt) i pel pic de Santa Llúcia (1.542 m alt), els quals aïllen l’alta vall de la de l’Isàvena.
Castanesa
Poble (1.502 m alt) i antic municipi (58,97 km2), agregat el 1966 a l’actual, a la vall de Benasc, en un coster damunt la riba esquerra de la Valira de Castanesa.
L’església de Sant Martí, romànica, és del segle XII. A sota hi ha el raval de la Vila d’Avall. Hi ha fonts d’aigües ferruginoses.
L’antic terme comprenia, a més, els pobles i llogarets de Ribera de Castanesa, Ardanui, Siscarri i Fontjanina.
Castalla, foia de
(Alcoià)
Vall formada per una cubeta sinclinal del terciari de forma triangulada i d’una altitud de gairebé 700 m, està emmarcada per altres muntanyes del sistema Subbètic valencià i és recorreguda pel curs alt del riu Montnegre (anomenat també riu Verd i riu de Castalla).
Al nord la tanquen les serres de Biscoi, del Reconco (1.206 m) i del Carrascar d’Alcoi (1.352 m); a l’oest, les serres de les Fontanelles i de l’Arguenya (1.229 m), que enllaça al sud amb la serra de Castalla, i a l’est, la Carrasqueta i altres serres fan de partió amb la foia de Xixona, ja dins l’Alacantí.
La vegetació és de pins i de matolls, amb escassetat de prats. En el secà es cultiven oliveres, vinya, ametllers i blat. Hi ha petites àrees de regadiu, amb hortalisses i pomeres. La principal activitat és la indústria de joguines, la més important de la Península; destaquen les joguines mecàniques d’Ibi i les nines d’Onil.
Les activitats comercials graviten sobre l’àrea comercial d’Alacant, però Ibi i Onil es relacionen també amb la d’Alcoi. El municipi de Castalla és el mercat tradicional de la zona, però Ibi n’és la ciutat més gran i industrial.
Cassovall -Pallars Sobirà-
Cassoles *
Veure> Sant Gervasi de Cassoles (barri i antic municipi).
Casserres del Castell
Despoblat (725 m alt) i antic municipi (29,81 km2), incorporat el 1965 a l’actual, a la dreta del riu Guart, a tocar de l’antic castell de Casserres, incorporat al comtat de Barcelona a mitjan segle XI.
Cassenyau, Era
Veïnat, gairebé despoblat, sota la vila, a la dreta del riu de Toran.
Cassanya, la
Veïnat, a l’esquerra de la Tet, damunt la qual hi ha la central hidroelèctrica de la Cassanya, amb un salt de 432 m alt, una potència instal·lada de 12 milions de kW/A i una producció mitjana de 36 milions de kWh.
Casots, els -veïnat-
Veïnat, al sud-est de la vila de Sant Sadurní d’Anoia.
