Santuari (la Mare de Déu de Cérvoles), al peu de la serra del Cogulló.
Cérvoles -Noguera-
Deixa un comentari
Arxiu de la categoria: Geografia
Cérvol, riu
(Ports / Baix Maestrat)
Riu (50 km). Neix als ports de Morella i travessa la comarca dels Ports en direcció noroest-sudest, paral·lel a la rambla de Cervera (al sud) i al riu de la Sénia (al nord).
Desemboca a la plana de Vinaròs, a l’esquerra d’aquesta ciutat.
Té una conca de 450 km2 i un règim estacional amb forts estiatges.
Cerverola, rambla de
Rambla de la capçalera del Belcaire, amb el qual conflueix dins el terme.
Neix als contraforts més meridionals de la serra d’Espadà, a la partió d’aquest amb el Palància: les muntanyes de Cerverola (483 m alt).
Cerverís, puig
(Vilallonga de Ter / Pardines, Ripollès)
Contrafort (2.202 m alt) meridional del massís de Balandrau.
Cervera, rambla de -Baix Maestrat-
(o riu de Cervera, o rambla Seca) Riu, que es forma als vessants orientals del Peiró de Vallibona, dins el termes de Morella (Ports) i Catí (Alt Maestrat).
Travessa després, per Xert, l’inici del corredor de Sant Mateu, que comunica l’Alt Maestrat i el Baix Maestrat, fins a retallar, als termes de Cervera del Maestrat i de Càlig, el llindar de turons baixos, que estreny cap a mar la plana de Vinaròs, pel qual, finalment, s’endinsa.
Desguassa a la mar, prop de Benicarló.
Cervera, cap de
(Cervera de la Marenda, Rosselló)
Articulació costanera de la serra de l’Albera, dins la façana marítima de la Marenda.
És un promontori planer i retallat damunt la mar, al nord mateix de l’actual frontera franco-espanyola.
Cerver, cap -Baix Segura-
Promontori de la costa. Fins a mitjans segle XX pertangué al terme de Guardamar.
Cerrito, el
Caseria, 30 km al sud de la vila, prop de Villar de Tejas.
Cerollera, la *
Forma tradicional del nom de la població de la Sorollera.
Cerneda
(o Cerneres) Veïnat, al vessant meridional de la serra de Cadí.
