Vall, que conflueix al pla dels Aigualluts amb la vall de Barrancs.
Entre la línia de crestes que la limita amb la Vall d’Aran i el contrafort de la Maladeta que culmina al pic de l’Escaleta o dels Aigualluts (2.710 m alt).
A la capçalera hi ha els estanys de l’Escaleta.
Sector de l’alineació muntanyosa que forma el límit septentrional de la vall de la Castellana i que separa aquesta comarca del Llenguadoc, a l’est del tuc Dormidor.
(les Escaldes-Engordany, Andorra)
Poble, cap de la parròquia. Estès a la riba esquerra de la Valira d’Encamp. Forma un continu urbà amb Andorra la Vella i Engordany.
Predomini del sector terciari amb una forta activitat comercial. Indústria hotelera.
Té l’origen en les fonts termals romanes, que continuen aprofitades per a usos balnearis i terapèutics.
(Angostrina i Vilanova de les Escaldes, Alta Cerdanya)
Balneari (1.390 m alt) de l’antic municipi de Vilanova de les Escaldes, a l’esquerra del torrent de coma Ermada, al vessant meridional del Carlit. Les aigües, sulfuroses i arsenicals, sorgeixen de diverses fonts, de 18º a 42ºC.
Fins al 1821 -que fou construït l’actual establiment- hi hagué vestigis d’unes termes romanes. Abans del tractat dels Pirineus (1659) en tenia cura el consell de Puigcerdà.
Adquirí importància al llarg del segle XIX i primera meitat del XX; actualment només subsisteix com a sanatori. La capella, moderna, conserva un retaule gòtic (Mare de Déu del Remei, 1480) del mestre d’Olot.
(Begís / el Toro, Alt Palància)
Cim (1.326 m alt) de la serra del Toro.
Forma un alt espadat al peu del qual es forma el Palància, per la confluència de diverses rambles.
(la Pobla Llarga, Ribera Alta)
Caseria.
(Conca de Dalt, Pallars Jussà)
Nom popular del poble d’Herba-savina.
(o Ercs) Poble (1.340 m alt) de la parròquia, a la confluència del riu de Pal amb el d’Arinsal, el qual és conegut, també, fins a la seva unió amb la ribera d’Ordino, com a riera d’Erts.
(Castellar de n’Hug, Berguedà)
Raval, al nord del poble.
