(Graus, Aragó)
Poble (778 m alt) de l’antic terme de Torres del Bisbe (Ribagorça), situat al cim d’un serrat que domina per l’esquerra el barranc de la Ribera, al peu de les ruïnes de l’antic castell de Jusseu, que fou dels ducs de Medinaceli. L’església parroquial és dedicada a sant Julià.
Formà municipi independent fins el 1969. L’antic terme comprenia, a més, les caseries de Mas de Balon, Suferri i la Tosquilla.
Despoblat.
(Sant Josep de sa Talaia, Eivissa)
Promontori (240 m alt) de la costa occidental de l’illa, vers les illes des Vedranell i des Vedrà, a l’extrem del qual hi ha els penyals anomenats l’Oliva.
Hi ha la vella torre de guaita des Savinar.
(Torrelles de la Salanca, Rosselló)
Antic terme, al nord-oest del poble, a la vora dreta de l’Aglí.
La seva església és actualment santuari dedicat a la Mare de Déu de Juegues, patrona de la Salanca.
Capçalera nord-oriental de la vall d’Incles. S’origina als estanys de Juclà, d’origen glacial, com la vall (antic circ), a més de 2.300 m alt.
La conca que els alimenta és delimitada per crestes subverticals: la cresta de Juclà al nord-oest i al nord, i la de Sisqueró a l’est i al sud-est, separades pel port de Juclà, que separen la conca de l’Arieja de la de la Valira, on aflueix el riu de Travenc, que escorre la vall.
(Sant Julià de Lòria, Andorra)
(o Juverri) Poble (1.281 m alt), situat en un coster, al peu del bosc de Juverri, damunt la riba esquerra de la Valira.
Molt proper al límit amb l’Alt Urgell, la seva església romànica de Sant Esteve (segles XI i XII) depenia de la parròquia d’Arcavell.
Rodal, 7 km a l’est de la ciutat.
Cim (3.150 m alt) del sector meridional del massís de la Maladeta, que domina l’estany de Cregüenya.
El seu nom és el del pirineista i historiador occità Loïs Le Bondidier, mort el 1942, conservador del museu de Lorda (Bigorra).
Caseria, a l’esquerra de la rambla Fonda.
Pas, al sud del massís del Carlit, que comunica Dorres amb la vall de Querol.
