Fort, utilitzat com a caserna, que domina la vila pel nord.
Fou bastit per Vauban el 1674 al costat de l’antiga torre de Santa Teresa, destruïda per una explosió el 1818.
Mirador, fort -Rosselló-
Deixa un comentari
Arxiu de la categoria: Geografia
Mirada, sa -Eivissa-
Vénda de la parròquia de Sant Francesc, a ponent del nucli principal.
Miracle, el -Horta-
(o santuari dels Peixets) Santuari, situat a la dreta de la desembocadura del barranc de Carraixet a la mar.
La tradició assenyala que esdevingué el fet prodigiós dit el Miracle dels Peixets, abans del 1348, quan uns peixos tragueren de l’aigua del barranc unes hòsties que l’hi havia caigut al rector del poble quan anava a extremunciar un malalt a Almàssera, lloc que, com a resultat, obtingué el 1352 vicaria pròpia.
Mirabonell
Despoblat.
Mirabona *
(Selva de Mallorca, Mallorca Raiguer)
Veure> Binibona (llogaret).
Mir, torre d’en -Vallespir-
Antiga torre de defensa i de senyals, bastida a 1.540 m alt sobre el contrafort septentrional de la línia de crestes que separa el Ripollès del Vallespir i que domina la vila de Prats.
Fou feta construir per Jaume II de Mallorca, al segle XIII; als segles XIV i XV fou coneguda com a torre del Castellar.
Mir, el -Osona-
(Santa Maria de Besora, Osona)
Veïnat, al sud-est del poble, vora el torrent de la Clarella.
Miporquet
Llogaret, al límit amb el terme de Tamarit de Llitera, situat vora la sèquia de la Magdalena.
Restà despoblat, probablement el segle XVII, i es repoblà a partir dels moderns regadius del canal d’Aragó i Catalunya.
Millor, cala *
(Son Cervera, Mallorca Llevant)
Veure> Cala Millor (urbanització i caseriu).
Millars, el -riu-
(País Valencià)
(cast: el Mijares) Riu (130 km) mediterrani. Neix a la serra de Gúdar (Aragó), a una altitud superior als 1.500 m, i recorre en direcció nord-oest – sud-est, perpendicular a la costa, al peu de les serres d’Espina i d’Espadà, que el separen de la conca del Palància. Desemboca prop d’Almassora, formant un delta triangular i arrodonit.
El seu règim és pluvial mediterrani, amb variant pluvionival a la capçalera. La superfície total de la conca és de 4.028 km2. La construcció de diversos embassaments (del Sitjar, de Babor, Palomajeras i d’altres construïts als seus afluents, d’Alcora, de Benadressa) ha modificat de manera significativa les oscil·lacions interanuals.
Els principals afluents són els de l’esquerra: el riu de Linares i la rambla de la Viuda; per la dreta rep la rambla de la Maimona i el riu de Montant.
El curs alt recorre un terreny accidentat, on s’aprofita el desnivell (des del 1912) per a la instal·lació de centrals elèctriques; el curs baix rega l’ampla plana de Castelló (la Plana Alta i la Plana Baixa) i, mitjançant diverses sèquies (Almalafa, Major, Sequiol, etc), s’utilitza per al regadiu destinat sobretot al conreu de tarongers.
Dades dels Països Catalans 