Arxiu de la categoria: Geografia

Port, coll del *

(Alt Urgell / Solsonès)

Veure> port del Comte  (coll, 1692 m alt).

Porros, illot des -Mallorca-

(Santa Margalida, Mallorca Pla)

Illot de la costa, al centre de la badia d’Alcúdia, davant la necròpoli de son Real.

La necròpoli de l’illot des Porros, molt important i relacionada amb l’anterior, ha estat excavada en 1960-69; és d’època talaiòtica (aproximadament dels segles VI al I aC) i té tres grans cambres circulars excavades a la roca i altres petites tombes.

L’excavació fou subvencionada per la Fundació Bryant i dirigida per Miquel Tarradell. Els materials són al Museu d’Alcúdia.

Porros, illa des -Menorca-

(es Mercadal, Menorca)

Illa del port de Fornells, dita també l’illa Petita.

Porroig

(Sant Josep de sa Talaia, Eivissa)

(o port Roig)  Cala situada al nord de l’illa, tancada pel sud per la punta de Porroig, a ponent de cala des Jondal.

Porrassa, sa

(Calvià, Mallorca Tramuntana)

Caseria, prop de la costa, al sud-oest de les urbanitzacions de Palma Nova, de Magaluf i de sa Torre Nova, aquesta darrera, damunt el promontori (punta de sa Porrassa o de Pasqual Martí) que corona la Torre Nova de sa Porrassa (acabada de construir el 1616).

Al sud d’aquesta punta, enfront de la cala de Magaluf, hi ha l’illot de sa Porrassa (36 m alt), on hi havia una altra torre, enrunada.

Porrals

(Sant Joan de Labritja, Eivissa)

Vénda, dins la parròquia de Sant Llorenç de Balàfia.

Porcs, illa des

(Formentera, Eivissa)

Illot de les Pitiüses, just al nord de s’Espalmador.

Hi ha la casa i el far d’en Pou (21 m alt).

Porcons

(Aielo de Malferit, Vall d’Albaida)

Masia i antiga alqueria islàmica, a l’oest del poble.

Porciúncula, la

(Palma de Mallorca, Mallorca)

Convent de franciscans, al sud-est del nucli urbà, prop de les urbanitzacions turístiques costaneres entre Can Pastilla i s’Arenal, fundat el 1914.

El 1925 s’instal·là un seminari seràfic, avui convertit en col·legi.

Porcinyans

(Nyer, Conflent)

Masia i antic terme, al vessant occidental del coll de la Llosa, que comunica les valls de Nyer i Marçana, esmentat ja el 950 com a possessió de Cuixà.