Arxiu de la categoria: Biografies

Fabregat i Manyes, Amadeu

1 Resposta

(Torreblanca, Plana Alta, 21 juny 1948 – )

Escriptor i periodista. Dirigí la secció literària de la revista “Gorg” i el 1973 fou guardonat amb el premi Andròmina de narrativa per la seva novel·la Assaig d’aproximació a falles folles fetes foc (1974).

L’any 1974 publicà l’antologia de poetes joves del País Valencià Carn fresca. Col·laborà amb assiduïtat a diversos diaris i revistes i fou director de publicacions del setmanari “Valencia Semanal”.

També ha publicat: Partits polítics al País Valencià (1976) i Converses extraparlamentàries (1978).

Navarro i Tercero, Joan

Deixa un comentari

(Oliva, Safor, 19 juny 1951 – )

Poeta. Estudià filosofia a la Universitat de València. el 1973 fou guardonat amb el premi Vicent Andrés Estellés per l’obra Grills esmolen ganivets a trenc de por.

Fou antologat per Amadeu Fabregat a Carn fresca (València, 1974). Guanyà la Flor Natural als Jocs Florals de Barcelona del 1980 amb el recull Coltell al cap, etc.

També ha publicat prosa i narrativa, i ha traduït de l’italià l’obra de Pier Paolo Pasolini.

Navarro i Sangran, Joaquim

Deixa un comentari

(València, 1769 – Madrid, 7 gener 1844)

Militar. Comte de Casa Sarria. Lluità contra els francesos a la Guerra Gran i participà en les guerres contra Portugal (1801) i contra Napoleó (1808-14). Assolí el grau de tinent general.

Escriví obres teòriques de tema militar, com Memorias de artillería sobre un mecanismo para cargar los cañones… (1830) i Memoria sobre un sistema de puntería (1863), molt consultades el segle XIX.

Navarro i Rodrigo, Carles

Deixa un comentari

(Alacant, 24 setembre 1833 – Madrid, 24 desembre 1903)

Polític i escriptor. Redactor de “La Época”, on sostingué campanyes en pro de la Unió Liberal. Diputat a corts (1861-66), fou governador de les Balears el 1864.

Malgrat haver-se oposat a la Revolució el 1866, va ésser un dels signants de l’exposició protesta dels diputats contra el govern, motiu pel qual fou desterrat a Oviedo. Fou membre de la Junta Revolucionària en la revolució del 1868 i diputat per les Balears. Ministre de foment (1874 i 1884-86), com a tal reformà la llei d’instrucció pública. Després del 1888 una malaltia l’apartà de la política.

Entre els diferents escrits de què és autor cal esmentar O’Donnell y su tiempo (1869).

Navarro i Reverter, Joan

2 Respostes

(València, 27 gener 1844 – Madrid, 2 abril 1924)

Polític i enginyer forestal. Contribuí a l’organització de l’Exposició Regional Valenciana del 1867. Professor a l’escola d’enginyers de mines de Madrid (1868). Fou vice-president de l’Exposició Universal de Barcelona (1888).

Afiliat en un començament al partit liberal fusionista, s’uní posteriorment al grup conservador de Cánovas, fou diputat a corts (des del 1886) en diverses legislatures i vicepresident del congrés. Exercí el ministeri d’hisenda (1895, 1897 i 1906); fou senador vitalici i ambaixador a la Santa Seu. Representà Espanya en diverses exposicions i actes internacionals, i fou membre de diverses acadèmies.

Ha publicat el discurs El renacimiento de la poesía provenzal en España (1914), cròniques de viatge Del Turia al Danubio (1873) i la biografia Teodoro Llorente, su vida y su obra (1909).

Fou el pare de Joan Navarro-Reverter i Gomis.

Navarro i Reverter, Carmel

Deixa un comentari

(València, 1840 – 1903)

Polític i escriptor. Republicà, ocupà càrrecs oficials subalterns a València i a Alacant durant la revolució del 1868 i fou, posteriorment, regidor de València molts anys.

Escriví diverses obres teatrals i de propaganda política: Pasado, presenta y porvenir (1886) i Una visita a la Escuela de Artesanos (1882).

Navarro i Reig, Felip Benici

Deixa un comentari

(València, 1840 – Madrid, 1901)

Escriptor. Residí gairebé sempre a Madrid, on col·laborà en diversos periòdics i dirigí “El Campo”. A la secció bibliogràfica de “Revista de España”, prestà una certa atenció a la literatura catalana.

Amic de Narcís Oller, traduí al castellà El vailet del pa i altres contes i La papallona (1886), i el posà en contacte amb Juan Valera,

Publicà l’Arte cisoria d’Enric de Villena i diversos treballs d’erudició històrica. Pòstumament li fou editat En la región de las noches blancas, recull de cròniques de viatges.

Navarro i Pastor, Albert

Deixa un comentari

(Elda, Vinalopó Mitjà, 1921 – 5 gener 2007)

Escriptor. Cronista de la seva ciutat natal, on també dirigí la Biblioteca Pública i la revista “Valle de Elda”.

És autor de Bibliografía de Elda (1957), Historia y leyenda del alcázar de Elda, Elda durante el primer tercio del siglo XX (1980), Historia de Elda (1981) i Vida y versos de El Seráfico (1982).

Navarro i Palanca, Salvador

Deixa un comentari

(València, 6 desembre 1832 – 28 setembre 1897)

Pintor. Fou deixeble de l’Acadèmia de Sant Carles. Obtingué diversos premis.

Té pintures al fresc a la capella major de les catedrals de Toledo i de València, i a la sala capitular de la de València.

Navarro i Navarro, Miquel

Deixa un comentari

(Mislata, Horta, 29 setembre 1945 – )

Escultor i pintor. Estudià a l’Acadèmia de Sant Carles de València. Inicialment treballà com a pintor, però des del 1972 -any que féu la primera exposició individual- es dedicà preferentment a l’escultura.

Les seves obres són construccions imaginàries amb les quals evoca elements arquitectònics, màquines, mobles, etc, i que agrupa amb l’evident intenció de recrear el paisatge urbà.