Arxiu de la categoria: Biografies

Pérez i Montaner, Jaume

Deixa un comentari

(l’Alfàs del Pi, Marina Baixa, 7 maig 1938 – )

Poeta i crític literari. Estudià filologia romànica i fou professor universitari. Ha exercit de crític literari en diferents mitjans de comunicació. Com a poeta ha escrit diversos reculls.

Com a estudiós de la literatura s’ha interessat per la figura de Vicent Andrés i Estellés, de qui ha publicat diferents estudis i antologies. Ha traduït diversos autors estrangers.

Fou vice-president de l’Associació d’Escriptors en Llengua Catalana, de la qual fou elegit president el 1999.

Pérez i Lúcia, Joan

1 Resposta

(Sogorb, Alt Palància, 1870 – València, 1927)

Periodista i polític. Llicenciat en dret (1896), formà part d’organitzacions religioses i fou membre important de la Lliga Catòlica de València, per la qual fou conseller (1905) i diputat provincial (1913). Des d’aquest càrrec promogué la fundació (1914) del Centre de Cultura Valenciana.

Fou director i propietari del diari catòlic “La Voz de Valencia” i president de Lo Rat Penat (1916-19).

Pérez i Jorge, Vicent

Deixa un comentari

(Llíria, Camp de Túria, 8 agost 1906 – Ontinyent, Vall d’Albaida, 17 juliol 1993)

Compositor. Deixeble d’A. Mingote, d’A. Isasi i de Miquel Asensi. Organista de San Francisco el Grande, ha publicat Acompañamiento gregoriano (1959).

És autor de nou misses i d’un Capricho simfónico i ha recollit una col·lecció de cants tradicionals del País Valencià.

Pérez i Guillem, Josep

1 Resposta

(Pedralba, Serrans, 1834 – 1902)

Guerriller cantonalista. Conegut com El Enguerino, intervingué activament en la revolució de setembre de 1868, i el 1869, com a comandant de voluntaris, lluità contra les partides carlines aixecades a la comarca dels Serrans.

El 1873 lluità a la Ribera Alta contra els destacaments anti-cantonalistes dels generals Martínez Campos i Villacampa, que assetjaven València.

Pérez i Gregori, Francesc

Deixa un comentari

(País Valencià, 1757 – 1816)

Escultor. Deixeble de Josep Esteve i Bonet, a València, establí el seu obrador a Alcoi. Conreà principalment l’escultura religiosa, amb un estil classicista acadèmic.

Obrà les imatges de Nostra Senyora del Patrocini i de Sant Josep per a l’altar major de Santa Maria, d’Alcoi, l’altar major de l’església de Benilloba, la Transfiguració, per a la parròquia del Salvador, de València, i la part escultòrica de l’altar on es col·locà la Cena de Ribalta, al Col·legi del Corpus Christi, també a València.

Pérez i Gil, Josep

Deixa un comentari

(Caudete, Albacete, 18 setembre 1918 – Alacant, 28 desembre 1998)

Pintor. Ha conreat el paisatge dins un expressionisme de notable personalitat.

Pérez i Gascón, Pasqual

5 Respostes

(València, 1802 – 1864)

Músic. Deixeble de Josep Ponç, fou organista de la catedral de València i dirigí l’escola de cant de la Societat Econòmica d’Amics del País. Fou un gran improvisador a l’orgue i escriví nombroses obres religioses: misses, nadales i motets.

L’any 1853 publicà Dos versos de 5 tono, per a orgue, i escriví llibres didàctics de gran difusió, com el Tratado de armonía (1866).

Pérez i Escrich, Enric

1 Resposta

(València, 6 octubre 1829 – Madrid, 24 abril 1897)

Escriptor. Publicà teatre (El ángel malo o las germanías de Valencia, 1856; La mosquita muerta, 1857; El cura de aldea, 1858; etc) i novel·les de fulletó (La mujer adúltera, 1864; La esposa mártir, 1865-66; Los hijos de la fe, 1866, etc).

Són curioses les seves memòries El frac azul (1864).

Pérez i d’Unanoa, Martí

Deixa un comentari

(València, 1579 – 1660)

Religiós jesuïta. Fou qualificador de la inquisició. Escriví en llatí diverses obres religioses.

Pérez i Contel, Rafael

Deixa un comentari

(el Villar, Serrans, 24 octubre 1909 – València, 28 maig 1990)

Escultor. Els primers coneixements artístics els adquirí al taller de Vicente Gerique. L’any 1926 ingressà a l’Acadèmia de Belles Arts de Sant Carles de València becat per l’estat. El 1933 realitzà les seves primeres exposicions.

El 1935 anà a París per tal de completar-hi els seus estudis. Residí en diversos països europeus i el 1952 fou becat pel govern francès.

Escriví monografies sobre el pintor Josep Ribera i un gran nombre d’articles per a la premsa de València i de Madrid.

Alternà la pràctica del dibuix, la pintura i l’escultura amb la tasca docent com a catedràtic d’art de l’Institut Josep de Ribera i de l’Escola d’Aprenentatge Industrial de Xàtiva.