(Bremen, Alemanya, 1932 – Dénia, Marina Alta, 27 febrer 2012)
Pintora. Anà a residir a Paterna (Horta). Després d’uns tempteigs figuratius s’adherí a l’informalisme. Abandonà aquesta tendència per participar, el 1964, a la constitució dels grups anomenats Crònica de la Realitat i Estampa Popular de València.
Són significatives les seves exposicions individuals a València (1960, 1964, 1965) i Madrid (1966).
Treballà també en decoració i disseny tèxtil i gràfic.
(València, 7 març 1821 – 27 juny 1885)
Metge i escriptor. Fill de Marià Peset i de la Raga. Va dirigir l’Hospital General i va ser catedràtic de la Universitat de València.
És autor del Bosquejo histórico de la medicina en Valencia (1876), Apuntes biográficos de D. Mariano Peset de la Raga (1878), Topografía médica de Valencia y su zona o apuntes para una medicina práctica valenciana (1878) i Apología de don Luis Bertrán (médicos. XVIII-XIX) (editada el 1910).
Fou el pare de Vicent Peset i Cervera.
(Godella, Horta, 19 agost 1934 – )
Advocat i historiador. Professor de la facultat de dret de la Universitat de València, ha treballat sobre la història de les universitats, el dret valencià, etc.
D’entre els seus treballs d’investigació destaca Inéditos de Gregorio Mayans i Siscar (1699-1781) sobre el aprendizaje del Derecho (1966).
(Sevilla, Andalusia, 8 octubre 1914 – València, 24 maig 1981)
Metge i historiador. Fill de Joan Baptista Peset i Aleixandre. Els seus primers estudis versaren sobre la transfusió de la sang, la narcolèpsia i les complicacions de la leucotomia; posteriorment s’especialitzà en psiquatria.
Obres principals: Nuevos datos sobre la psiquiatría española en el siglo XIX (1950), Andrés Piquer y la psiquiatría de la Ilustración (1956), La Universidad de Valencia y la renovación científica española (1687-1727) (1964), El Dr. Seguer (1702-1759) y la moderna historiografía médica española (1966-67) i Gregori Mayans i la cultura de la Il·lustració (1975).
(Alpont, Serrans, 29 desembre 1780 – València, 9 abril 1850)
Metge. Destacà per la seva actuació durant l’epidèmia de còlera del 1833 a València, on fou metge de l’Hospital General (1835-49).
És autor de Tratado médico-químico-físico de la influencia del aire atmosférico en la vida del hombre con relación a su salud y enfermedades (1834) i Disertación médica sobre las formas purgativas (1836).
Fou el pare de Joan Baptista Peset i Vidal.
(València, 8 abril 1855 – 21 març 1945)
Metge. Fill de Joan Baptista Peset i Vidal. Doctor en medicina (1875) i ciències físico-químiques (1879), fou professor del laboratori municipal de València, director del judicial de Madrid i catedràtic de terapèutica a la Universitat de València.
El seu continuat treball de laboratori li permeté d’avançar en el terreny experimental: demostrà el poder nutritiu de diversos aliments per a malalts, fixà una llista d’aliments fosforats, determinà diversos mètodes per a l’anàlisi d’orina i féu aportacions valuoses al terreny de la farmacologia.
És autor de Resumen de electricidad moderna aplicada a la medicina (1882), Tratado de terapéutica (1894), Química de los seres vivos (1903), així com treballs sobre història de la medicina al País Valencià.
(Godella, Horta, 2 juliol 1886 – Paterna, Horta, 24 maig 1941)
Metge i polític. El 1910 obtingué la càtedra de medicina legal i toxicologia de la Universitat de Sevilla, ciutat en la qual dirigí el laboratori bacteriològic municipal. Fou comissionat el 1912 per estudiar a París la vacuna antitífica. El 1916 es féu càrrec de la càtedra de medicina legal de la Universitat de València i de la direcció de l’Institut d’Higiene.
Fou rector de la Universitat de València durant el període republicà, i fou diputat per Izquierda Republicana en les eleccions del 1936. Detingut el 1939, fou condemnat a mort i afusellat.
Entre els seus treballs publicats hi ha: Las autopsias en la Morgue (1908), Tres reacciones nuevas para la anilina (1909), Bosquejo crítico de la hematoquimia legal (1913), Vacunación y revacunación antitíficas (1916) i Aplicaciones del laboratorio a la clínica (1928).
Fou el pare de Vicent Peset i Llorca.
(País Valencià, segle XV)
Teòleg. La seva obra respon al corrent ascètic de la literatura de l’escola valenciana.
El 1440 va escriure un Memorial de la fe cristiana, basat en les Epístoles i en les obres de sant Agustí, de Ricard de Sant Víctor i de sant Tomàs.
(Illes Balears, segle XVII – 1686)
Eclesiàstic i jurista. Era advocat i jutge conegut quan entrà en religió. Fou canonge i vicari general de la seva diòcesi. Morí assassinat.
(País Valencià, segle XIV)
Argenter. És autor del retaule d’argent de l’altar major de la seu de Palma (1373).
