Arxiu de la categoria: Biografies

Solà i Andreu, Josep Víctor

Deixa un comentari

(Barcelona, 1878 – 1960)

Pintor. Nebot del doctor Salvador Andreu i Grau. Fou deixeble de Francesc Miralles i de Pere Borrell i del Caso. Integrant del grup d’El Rovell de l’Ou, col·laborà a la revista manuscrita “Il Tiberio”.

El 1896 i el 1898 participà a les exposicions de belles arts barcelonines, però no es dedicà de ple a la pintura fins els anys 1930. Participà, dins el Saló de Montjuïc, a les exposicions de primavera (1933-36). A la postguerra féu diverses exposicions individuals al Faianç Català i a les galeries Argos i Franquesa.

Es dedicà al paisatge i a la figura.

Solà i Abadal, Josep

Deixa un comentari

(Manresa, Bages, 1823 – 1887)

Metge. Exercí a Manresa com a metge militar. Dirigí el Col·legi de Sant Ignasi.

Soci d’acadèmies científiques de Roma, Madrid i Mallorca, ocupà càrrecs municipals i intervingué en la fundació d’entitats religioses, culturals i benèfiques.

Escriví El médico improvisado en tiempo de cólera epidémico (1854) i una monografia del santuari de la Guia, de Manresa.

Solà, Ramon

Deixa un comentari

(Girona, segle XV)

Pintor. Documentat a partir del 1424, que policromà la imatge de Sant Carlemany i la Mare de Déu amb el Nen de la primera clau de volta de la nau de la seu gironina.

Hom l’ha identificat amb l’anònim Mestre de Girona, autor de l’Anunciació del Museu Diocesà (catedral de Girona), l’estil de la qual, afí al de Jaume Huguet, permet de conjecturar un aprenentatge o una col·laboració de Solà amb el mestre vallenc.

El 1456 contractà el retaule de Sant Cugat i Sant Jaume per a l’església parroquial de Fornells -avui perdut-, la decoració del qual havia d’ésser semblant a la d’un altre retaule dedicat a Santa Caterina, també desaparegut.

Fou el pare de Ramon Solà (II) (Girona, segle XV)  Pintor. Féu el 1482 el retaule de Sant Marc per a la confraria dels sabaters de Girona, i el 1484 pintà les dues capelles prop de la porta dels Apòstols de la seu de Girona.

Solà, Domènec de

Deixa un comentari

(Catalunya, segle XIII – Osca, Aragó, 1269)

Prelat. Es distingí com a teòleg i predicador. El 1252 fou nomenat bisbe d’Osca, on construí el convent de frares predicadors (1254).

El 1258 el papa Alexandre IV li encarregà d’arbitrar la qüestió del matrimoni del comte Àlvar d’Urgell, que havia abandonat la seva primera muller, Constança de Montcada, sense consumar el matrimoni, i s’havia unit amb Cecília de Foix. El bisbe Solà sentencià a favor de la primera unió i declarà il·legítim el segon matrimoni.

Celebrà un sínode i regí amb encert la diòcesi.

Solà, Antoni

Deixa un comentari

(Catalunya, segle XVII – segle XVIII)

Cavaller. Fou un dels qui es queixaren a les corts de Barcelona de 1701-02 de la conducta de Felip V. El 1705 s’incorporà al camp aliat de Carles d’Àustria establert davant de Barcelona.

El 1706 fou un dels ajudants del comte d’Uhlefeld durant el frustrat setge de Barcelona per Felip V. El 1707 figurà entre els cavallers encarregats de restablir la situació al front de Lleida.

Solà, Anna

Deixa un comentari

(Barcelona, 1843 – 1904)

Actriu. Tingué una actuació d’importància als primers temps de gran difusió del teatre català.

Fou actriu de caràcter amb la companyia Tutau-Mena. Als seus darrers anys col·laborà al Teatre Íntim d’Adrià Gual.

Sol i Rodríguez, Josep

Deixa un comentari

(Santa Coloma de Gramanet, Barcelonès, 9 juliol 1909 – 14 gener 1982)

Escriptor. Col·laborà el setmanari “Mirador”.

És autor dels llibres narratius Elionor (1934), Una adolescència (1936) i Appassionatta (1937), que palesaren el seu talent i li auguraren una bona carrera literària.

Deixà tanmateix de publicar, en un llarg parèntesi obert des de la darrera de les obres citades.

Sol i Mestre, Romà

Deixa un comentari

(Lleida, 2 novembre 1870 – 24 novembre 1951)

Polític i advocat. Fou alcalde de Lleida (1901) i diputat provincial per Balaguer. L’any 1917 presidí l’assemblea de diputats que presentà al govern un projecte d’estatut d’autonomia de Catalunya.

President de la diputació de Lleida (1919), membre del Consell Permanent (1919-23) i conseller de Cultura de la Mancomunitat (1919), on portà a terme una gran activitat.

Detingut uns quants dies durant la dictadura de Primo de Rivera (1924), l’any 1928 fou elegit degà del Col·legi d’Advocats de Lleida. Membre de la Lliga Regionalista, fou diputat provincial (1930) i diputat al Parlament de Catalunya (1932).

Sol, Manuel Domènec *

Deixa un comentari

Veure> Manuel Domingo i Sol (eclesiàstic català, 1836-1909).

Socies i March, Francesc

Deixa un comentari

(Barcelona, 1892 – 1969)

Escultor i pintor. Format a l’Escola de Belles Arts de Llotja de Barcelona. Fou pensionat a París, on treballà juntament amb Landouwsky.

Com a escultor excel·lí en el camp de la imatgeria religiosa.

Com a pintor féu decoracions murals per a alguns edificis de Barcelona. Féu exposicions individuals i participà en nombroses exposicions nacionals.