(Badalona, Barcelonès, 11 febrer 1946 – Miramar, Mallorca, 6 octubre 1993)
Pintor. Format a Barcelona, a l’Escola de Belles Arts i a l’Acadèmia Valls, s’acredità com a retratista dins d’una línia clàssica.
Fundà l’Escola Lliure del Mediterrani, on exercí de professor.
(Barcelona, 3 agost 1900 – 4 agost 1976)
Compositor, periodista i radiofonista. Formà part de l’orquestra que actuà en el primer concert retransmès per ràdio, des del Teatre Grec de Barcelona (1923).
L’any següent ingressà a la primera emissora dels Països Catalans, Ràdio Barcelona, on treballà fins el 1971. Fou també col·laborador de “La Vanguardia”.
Recopilà dades sobre les poblacions del món que duen el nom de Barcelona o un dels seus derivats, fet pel qual el govern francès li atorgà el títol de Chevalier des Arts et des Lettres. També fou premi Ondas de la Sociedad Española de Radiodifusión (1970).
Compongué sardanes de gran èxit popular, com La pepa maca (1959) i Princesa de Barcelona.
(Marsella, França, 23 maig 1839 – Canes, França, 6 novembre 1916)
Pintor. Fill de catalans de Vilanova i la Geltrú. Fou deixeble de Couture a París. Residí des de jove a Barcelona, on estudià a Llotja i el 1866 exposà Grup d’escolans (Barcelona).
Pensionat a Roma (1866-71), el 1875 fou premiat en el Salon de París pel seu oli Un mort (Museu de Belles Arts de Marsella), que hom ha situat encertadament en l’òrbita d’un Benet Mercadé.
Féu obres de temes diversos: històriques, religioses, costumistes i de paisatges, sempre dins un correcte realisme.
A la fi de la seva vida s’instal·là a Canes. Llegà la seva obra al Museu de Belles Arts de Marsella i la seva considerable fortuna a la mateixa ciutat, destinant-la a obres assistencials i a la creació d’un premi anual al millor alumne de Belles Arts.
(la Selva del Camp, Baix Camp, 1850 – Buenos Aires, Argentina, segle XIX)
Compositor. Fill de l’organista de la Selva, estudià amb ell i més tard a Barcelona, on fou músic de l’orquestra del Circ Barcelonès.
El 1873 anà a París, on perfeccionà els seus coneixements, i més tard visità el Brasil, l’Uruguai, el Paraguai i l’Argentina, on s’establí (Buenos Aires). Hi estrenà la seva òpera Gualter.
Deixà també composicions religioses.
(Catalunya, segle XIX – segle XX)
Compositor.
És autor de la partitura de nombrosos espectacles musicals, com L’ou com balla, de Duch Salvat, col·laborant amb el mestre Nogués, La reina ha relliscat, d’Alfons Roure, Deauville, port de París, de Gastó A. Màntua, el Tenòrio sonor i d’altres.
(Torres de Segre, Segrià, 1921 – )
Soprano, actuava amb el nom artístic de Lolita Torrentó. Estudià a Barcelona i el 1939 debutà al Gran Teatre del Liceu. Hi ha actuat habitualment, especialment amb obres del repertori alemany (Wagner, Humperdinck, R. Strauss).
Ha actuat també als EUA, al Canadà, Cuba i per tot l’estat espanyol.
Ha enregistrat diversos discs d’òpera i sarsuela.
(Barcelona, 1951 – )
Dissenyador gràfic. En 1970-75 fou director d’art de les revistes “Bocaccio”, “Siesta” i “Por Favor”.
El 1976 creà, amb Salvador Saura, un estudi de disseny gràfic, i el 1983 fundaren les “Edicions de l’Eixample”.
Han realitzat llibres-objecte com Sol-Solet, Carmen o Transnarcís, pels quals han rebut diversos premis.
(Barcelona, 17 abril 1926 – )
Organista. Estudià al Conservatori Municipal de Música de Barcelona, on ha estat catedràtica. Va ampliar els seus estudis a Siena i a París.
Ha realitzat una carrera de concertista internacional amb un repertori format preferentment per obres antigues i contemporànies.
(Olot, Garrotxa, 9 abril 1915 – Figueres, Alt Empordà. 29 agost 1992)
Historiador. Fou un dels fundadors de la revista “Pyrenae” (1949) i de l’Institut d’Estudis Empordanesos (1956).
Escriví, entre altres obres, Genealogía y Significación de Francesc Verntallat (1953), La Societat Coral Erato (1970), Dades històriques de la indústria tèxtil a Olot i comarca, i d’Esteve Paluzie (1977). Obtingué (1969) el premi Pròsper de Bofarull amb l’obra Jaume Ferrer de Blanes, els comtes de Mòdica i la descoberta del Nou Món (1977-78), i el premi Consolat de Mar (1974) amb Les llotges de Girona, Sant Feliu i Castelló, i la projecció del Consolat de Mar fins els nostres temps.
Escriví també Dos federalismos y su pugna en España desde los orígenes de la Primera República (1974, finalista del premi Mundo d’assaig).
(Peramola, Alt Urgell, 1921 – )
Veterinari. S’especialitzà en clínica bovina a Organyà.
La seva tesi doctoral és una aportació a l’estudi tècnic-econòmic de les explotacions bovines de l’Alt Urgell.
Ha fundat i dirigit la revista “Lérida Pecuaria”, i ha publicat obres com Bovino-tecnia lechera (1966).
