(Catalunya, segle XIV)
Pintor. Escrivà de Joan I de Catalunya-Aragó quan encara no era rei. El 1383 demanà d’ésser admès com a ermità de Montserrat, on el 1392 es dedicava a la pintura.
Hom ha suposat que podria ésser l’autor de la miniatura de la Mare de Déu amb els romeus i de les dues caplletres miniaturades del Llibre vermell de Montserrat.
(Palma de Mallorca, segle XV)
Jurisconsult. Fill d’Antoni de Verí i Serra.
Membre d’una influent família de juristes establerta a Palma. Fou fet cavaller el 1463 per Joan II de Catalunya-Aragó. El 1476 era regent de la cancelleria.
Fou enviat a Itàlia el 1482 com a assistent de l’ambaixador i bisbe de Girona Joan Margarit, prop de la cort pontifícia i Venècia per tal d’arribar a una pau amb Nàpols. Llur gestió tingué èxit, i foren elogiats pel rei (1483). Fou regent de la cambra de la reina de Nàpols.
Era germà seu Gaspar de Verí i Desbac (Palma de Mallorca, segle XV – segle XVI) Poeta. Concorregué al certamen poètic del convent de Sant Francesc de Palma de Mallorca el 1502.
(Barcelona, 1570 – segle XVII)
Polític. Fill de Joan Ramon de Vergós i de Solanell, senyor de Meià.
Donzell. El 1630 fou veguer de Barcelona, i el 1634 era enllaç entre el braç militar i el Consell de Cent.
Es mostrà activament contrari a les ingerències de la cort de Madrid en els afers catalans; el 1638 el lloctinent intentà de detenir-lo, i el 1640 ho féu efectivament. L’avalot popular d’aquell any (22 maig) l’alliberà.
Formà part d’una junta secreta del Consell de Cent que preparà la separació de Catalunya de l’obediència a Felip IV.
Durant la guerra dels Segadors fou administrador de les places de Barcelona i ambaixador a París (1642).
(Barcelona, vers 1464 – 1500)
Pintor. Fill de Jaume (II) Vergós. Del llinatge és de qui hom té més notícies sobre contractació de retaules, bé amb el seu pare, bé tot sol.
Com el petit retaule de la Mare de Déu del Roser per a la Capella Rodona de Vic (1492), el de Sant Miquel per a Calella de Montpalau (1498) i el de Sant Sebastià i Santa Tecla del canonge Sorts al claustre de la seu de Barcelona.
Fou germà seu Pau Vergós (Barcelona, vers 1463 – 1495) Pintor. La seva activitat pictòrica es remunta només al 1491.
(Catalunya, segle XV)
Militar. Fou capità destacat de la Generalitat durant la guerra contra Joan II. El 1463 manava la guarnició de Sant Joan de les Abadesses.
Dos anys després prengué Camprodon. Hi fou atacat pels francesos, però resistí bé. Més tard conquerí Ripoll i el castell de la Roca.
Quan el portuguès Ferran de Silva actuava de comandant del front de Ripoll, l’acusà de ser cruel amb la gent de Camprodon.
(Barcelona, segle XV – 1503)
Pintor. Fill de Jaume (I) Vergós, del qual heretà el càrrec ciutadà i fou nomenat conseller el 1502.
La seva activitat com a pintor de retaules és sempre relacionada amb les societats que formà amb els seus fills (Pau i Rafael Vergós) i altres pintors. A la mort del seu fill Pau, ell i el seu altre fill Rafael, s’encarregaren de pintar el retaule dels paraires al convent de Sant Agustí de Barcelona i el de Sant Esteve de Granollers (1495).
Ambdós contractaren també (1497) l’acabament del retaule del monestir de Sant Jeroni de la Vall d’Hebron que Huguet havia deixat sense acabar. Amb Pere Alemany contractaren el retaule major de l’església de Jonqueres.
Alguns autors li atribueixen els dibuixos del Llibre d’administració de les places (Museu d’Història de la Ciutat de Barcelona).
(Barcelona, segle XV)
Pintor. Fill d’un Francesc però sense relació aparent amb els altres artistes del seu cognom.
El 1459 era prohom del gremi. Treballà amb Joan Cabrera.
(Barcelona, segle XV)
Pintor. Fill de Francesc (I) Vergós.
A més de fer els mateixos treballs que el seu oncle Jaume (I) Vergós, col·laborà amb el pintor Pere Terrers en el retaule de la Santa Creu (1443) per a la capella de l’hospital del mateix nom.
El 1446 treballà en les pintures del sepulcre d’Antoni Tallander i, juntament amb Joan Cabrera, féu unes pintures damunt la porta major de Santa Maria del Mar.
(Barcelona, segle XV – segle XVI)
Família de pintors, encara poc estudiada i d’obra mal coneguda, malgrat l’abundor de referències documentals.
Fou iniciada pels germans:
Francesc (I) Vergós (Barcelona, segle XIV – segle XV) Pintor. Consta com a pintor des del 1407. Al seu obrador tenia un aprenent dit Francesc Llunell (1417). Fou pare de Francesc (II) Vergós.
Jaume (I) Vergós (Barcelona, segle XIV – 1460) Pintor. Apareix documentat des del 1400. El 1434 fou nomenat pintor banderer de la ciutat. En resten documentades moltes obres menors. Fou el pare de Jaume (II) Vergós.
(Tortosa, Baix Ebre, 16 febrer 1862 – 21 febrer 1927)
Escriptor. Es llicencià en ciències exactes i escriví profusament a “El Correo de Tortosa”.
Usà el pseudònim de Costante, i fou un propagandista catòlic.
Publicà Recordances (1925) i Epistolario joco-serio (1925).
