Veure> Sant Joan de Pladecorts (poble i municipi).
Pladecorts *
Deixa un comentari
Arxiu de l'autor: Ramon Piera
Plaça, la -Safor-
Antiga caseria i actual barri del municipi.
Plaça, Joan
(València, vers 1525 – 1603)
Metge i botànic. Catedràtic de botànica a la Universitat de València (1567-83) i corresponsal del botànic francès Charles de Lécruse (autor de Rariorum aliquot stirpium per Hispaniae observatorum historia, 1576, on inclogué descripcions i dibuixos realitzats per Plaça).
Deixà inèdit un manuscrit de botànica mèdica: In Dioscoridem annotationes i d’altres obres avui potser perdudes.
H. Ruiz i J. Pavón li dedicaren un gènere de plantes andines, Plazia, de la família de les compostes.
Pla Roig, es
(Sant Joan de Labritja, Eivissa)
Vénda, dins la parròquia de Sant Miquel de Balansat.
Pla i Mompó, Vicent
(València, 16 febrer 1877 – 6 juny 1951)
Escriptor. És autor de l’obra Massa tard i d’algunes altres escrites en castellà, com el recull Cuentos e historias (1916) i les novel·les Por Pascua florida i Diva Augusta.
Pla i Gallardo, Cecili
(València, 22 novembre 1860 – Madrid, 4 agost 1934)
Pintor. Format a l’Acadèmia de Sant Carles de València i a la de San Fernando de Madrid, de la qual, més tard, fou professor de l’Escola de Pintura, Escultura i Gravat.
S’especialitzà en el gravat i en la pintura de paisatge, i fou premiat en repetides ocasions. Col·laborà com a dibuixant a “La Esfera” i a “Blanco y Negro”.
Pla i Durà, Joan Ignasi
(Atzeneta d’Albaida, Vall d’Albaida, 31 juliol 1959 – )
Polític i advocat. Diplomat en administracions públiques, des de l’àrea de cultura de l’ajuntament de València impulsà el Palau de la Música. Posteriorment fou secretari general tècnic de l’Institut de la Joventut de la Generalitat Valenciana (1991-95), i l’any 2000 fou elegit secretari general del PSPV.
En les eleccions autonòmiques del 2003, encapçalà la candidatura del PSPV-PSOE i aconseguí, amb 36 escons, prendre’n un al PP, tot i que els populars conservaren la majoria absoluta. El congrés del PSPV-PSOE el reelegí al juliol de 2004 com a secretari general del partit i, altre cop al capdavant del PSPV, fou novament derrotat en les eleccions a les Corts Valencianes del maig de 2007, tot i guanyar dos escons.
El mes d’octubre dimití el càrrec arran d’unes informacions aparegudes a la premsa relatives a una suposada irregularitat en la contractació d’obres al seu domicili, les quals Pla qualificà de pressió de certs grups mediàtics amb l’objectiu d’apartar-lo del càrrec.
Posteriorment a la seva dimissió, una gestora provisional encapçalada per Joan Lerma es féu càrrec del partit fins al setembre de 2008, que Jordi Alarte i Gorbe fou elegit nou secretari general.
Pla i Cabrera, Vicent
(València, segle XVIII – Alacant, 1829)
Escriptor, antiquari i erudit. Col·laborador de “Correo de Valencia”, amb motiu de la beatificació del patriarca Joan de Ribera va publicar el Regocijo de Valencia (1796). L’any 1814 va escriure un opuscle de lloança a Ferran VII de Borbó i publicà el periòdic “El Fernandino”, per tal de contribuir a la consolidació de l’absolutisme borbònic.
Autor de fulletons de tipus històric, com ara Antigüedades de Sagunto (1797), Resumen histórico del señorío de Alcalatín (1799) i Disertaciones històrico-críticas de las antigüedades de Burriana y de Almenara (1821).
Pla i Beltran, Pasqual
(Ibi, Alcoià, 11 novembre 1908 – Caracas, Veneçuela, 24 febrer 1961)
Escriptor. És autor dels llibres poètics La cruz de los crisantemos (1929), Huso de eternidad (1930), Narja (1932), Epopeyas de sangre (1933), Voz de la tierra (1935), Hogueras en el Sur (1935), Poema del amor y de la angustia (1935), Poesía (1936), Madre española (1937), Canción arrebatada (1938), Romances (1938), Vencedor de la muerte (1939), La muerte o el recuerdo (1939) i Poesía (1947).
També publicà la tragèdia Seisdedos (1934) i els llibres de prosa Uno de blindados (1948) i Cuando mi tío me enseñaba a volar.
S’exilià després de la guerra civil.
Pla i Ballester, Enric
(Ontinyent, Vall d’Albaida, 25 març 1922 – València, 11 novembre 1988)
Prehistoriador i arqueòleg. Sotsdirector del Servei d’Investigació Prehistòrica de València (1950-82) i director (1982-87) fins a jubilar-se. A més d’ocupar altres càrrecs en institucions dedicades a la prehistòria, realitzà nombroses excavacions, tant a Espanya com a l’estranger.
Publicà també nombrosos estudis, entre els quals Cova de Les Meravelles. Gandia (1946), Puntas de base cóncava en la región valenciana (1956) i El problema del tránsito de la Edad del Bronce a la del Hierro en la región valenciana (1959).
Juntament amb Domènec Fletcher i Valls, amb qui formà sovint equip, publicà Cincuenta años de actividades del Servicio de Investigación Prehistórica (1927-1977) (1977) i un ampli Repertorio de bibliografía arqueológica valenciana.
